I propers

Xavier Villanueva 25-07-2012

Festival Pròxims

Poble Espanyol, 19 de juliol de 2012

-Segon any de vida d'aquest festival dedicat a les músiques populars fetes a casa, que en l'actual edició s'ha multiplicat afegint a la cita de Barcelona dues trobades més a les localitats gironines de Begur (4 d'agost) i Sant Feliu de Guíxols (17 d'agost), amb un cartell de grups diferent però fidel a la idea de presentar bones bandes del país sense prejudicis idiomàtics o estilístics.

Si l'any passat els Mishima actuaven abans del plat fort de la nit, els immensos Antònia Font, aquest any sembla que ja tenen prous taules com per afrontar la condició de caps de cartell. Es van presentar a dos quarts d'una amb els temes del nou disc sota el braç (L'amor feliç, 2012) i van repassar força material anterior en un directe cada cop més potent, on joies com Un tros de fang, El temple o Tot torna a començar van sonar com si fossin nous clàssics.

La tarda, però, va iniciar-se molt assolellada, i els Litoral van deixar escalfar el seu pop fresc i mediterrani a l'encara poc poblada plaça central del Poble Espanyol. Més elèctrics cada dia, va fer la sensació que es començaven a sentir a gust cap al final de la seva actuació, amb temes com A la vora del mar, Confessions d'un meteoròleg o una cançó inèdita que va resultar del millor del seu repertori.

Però si algú no va estar en la seva salsa van ser els Surfing Sirles. Si ens haguéssim de refiar del que es va veure al Poble Espanyol el passat dijous ens perdríem una de les bandes més potents i corrosives de l'actual escena. A una mala hora pel seu garatge desfasat van tocar sense l'emoció d'altres dies les bones peces que guarden a la motxilla, Taxista, Watusi 65 i fins i tot la llarguíssima i a estones hipnòtica Cap al sol, entre d'altres, amb un punt de fredor que no els fa justícia.

Més tard, i amb força més públic davant l'escenari, una de les bandes més prometedores últimament, La Iaia, tornant a fer evident que allò important en una banda és tenir bones cançons, que les tenen. Un repàs del seu primer LP (Les ratlles del banyador, 2012), un cover molt ben pensat del Wa Yeah dels Antònia Font i alguna novetat (com un tema en crescendo progressivament hipnòtic molt suggerent). Més que suficient per guanyar-se el públic en un més que convincent directe.

Però el millor encara no havia arribat. La cantautora rock de procedència mallorquina Maika Maikovski a quallar un gran directe, esplèndida a la veu i en la presència, atordint a tothom ja des del principi, quan ella sola a la guitarra semblava que sobrevolés el Poble Espanyol amb els seus aguts vocals que neixen de la foscor de les seves cançons. Després la senyora banda que acompanya The New Raemon (amb Dani Vega de Mishima com a convidat) amb temes extrets principalment del Libre asociación i el Tú, Garfunkel, temes molt corejats a les primeres files, tronant amb cadència lenta.

Ja només quedaven els Mishima. La cirereta i cap a casa en un dia que no havia estat normal. Mentre es cantava al Pròxims també es cantaven altres coses a les manifestacions barcelonines contra la pujada de l'IVA i d'altres "mesures anticrisi". Si bé en els diferents directes del Pròxims cada banda es va mostrar tant política o apolítica com s'ha vingut mostrant normalment, tots ells van voler parar a les onze per llegir un petit manifest en contra de les retallades. Martí Sales dels Surfing Sirles i David Carabén dels Mishima van llegir un text on el primer va cridar a la vaga general i el segon va posar el dit en el perill de destrucció de llocs de treball i d'activitat cultural. Un perill més que evident que ens esquitxa a tots plegats i que fa una mica menys de por quan un constata l'efervescència de qualitat de les bandes de casa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!