Irreversible

Le poinçonneur 20-01-2008

de Gaspar Noé

Títol original: Irréversible.
Any: 2002.
Direcció: Gaspar Noé.
País: França.
Intèrprets: Monica Bellucci (Alex), Vincent Cassel (Marcus), Albert
Dupontel (Pierre), Jo Prestia (El Tenia).
Guió: Gaspar Noé.
Productors: Vincent Cassel, Brahim Chioua, Richard Grandpierre, Gaspar
Noé, Christophe Rossignon.
Música: Thomas Bangalter.
Fotografia: Benoît Debie, Gaspar Noé.
Muntatge: Gaspar Noé.

Als ja ben llunyans anys seixanta, el triumvirat format per Sophia Loren, Gina Lollobrigida i Claudia Cardinale era conegut com le maggiorate, actrius d'extraordinària bellesa que representaven davant el món el prototip ideal de donna italiana, provocant aspres controvèrsies entre els seus seguidors en relació a quina de les tres devia regnar sobre les altres dues. Al marge de la meva querència per la Cardinale, crec que, d'haver existit, la maggiorata absoluta hagués estat la increïble Monica Bellucci, meravella de Città di Castello davant els peus de la qual vaig caure fulminat el primer cop que la vaig veure a una pantalla gran, via la seva fugaç aparició al Drácula de Coppola. A més de per la seva perfecció estètica, la Bellucci s'ha caracteritzat durant tota la seva carrera pel seu encert a l'hora d'escollir feines, combinant col.laboracions estel.lars a la saga Matrix amb participacions a altres films de mitjà pressupost, però d'enorme intensitat dramàtica. Una de les seves interpretacions més difícils és la que porta a terme a Irreversible, on dóna vida a Alex, una bellíssima parisenca que forma un estrany triangle sentimental amb la seva parella Marcus (Vincent Cassel, senyor Bellucci a la realitat) i el seu exnòvio Pierre (Albert Dupontel), perdudament enamorat d'ella, i que segueix mantenint l'esperança de recuperar-la.

L'estrena d'Irreversible va causar un gran impacte a la crítica internacional, que la va cobrir de premis als diferents certàmens cinematogràfics on va ésser exhibida. És destacable la valentia de l'equip fílmic, tant al pla formal, com demostra la narració inversa del final al començament- de la trama, com a l'estètic, atrevint-se a mostrar una agressió sexual de forma molt explícita, però sense caure en nus gratuïts que féssin perdre força dramàtica a l'escena. Noé ens presenta un producte d’una novetat quasi absoluta, tant per la ja esmentada tècnica narrativa com pel calculat ús de la llum, els moviments de càmera i els enquadres. Impactant ja des dels títols de crèdit, el film s’inicia amb una estètica del.liberadament underground que arriba a assemblar-se, per moments, a l’embolcall de certs productes pornogràfics de tercera categoria. Íntimament lligada a la desesperació de Marcus i Pierre davant un fet del que, en un primer moment, no tenim coneixement, les escenes es van successivament ordenant fins arribar a un final-principi d’una bellesa absoluta.

El calculat ús de la violencia que fa el cineasta francès té molt a veure amb l’explicació de la devastació que la mort o l’absència del ser estimat pot provocar a la més calmada de les persones. L’interminable escena de la violació, eix sobre el que pivota tot el film, mostra, des d’un realisme insoportable, una de les seqüències més polèmiques dels darrers anys. He de reconèixer que, personalment, em va costar veure-la d’una tirada, per l’extrema crueltat de les imatges. Tot i així, resulta difícil, des d’una perspectiva hiperrealista, explicar els aconteixements sense incidir a la credibilitat de les situacions. Encara que duríssima, Irreversible resulta un film necessari, per la seva absoluta transparència a l’hora de mostrar el propòsit dels seus promotors: fer que cadascun de nosaltres ens interroguem sobre què faríem davant una situació com aquesta, un fet tràgic que, malauradament, succeeix cada dia a persones que veuen les seves vides destrossades en pocs minuts. La colèra, la vengança o la indiferència envers el dolor aliè són, encara que temuts, alguns dels leitmotivs que guien les existències de masses dels nostres conciutadans. Cinema d'alt nivell per a open minded.

Nota cinèfaga: el magnetisme dels moviments de la Bellucci a l'escena del ball. No hi ha paraules suficients per glossar-la.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!