Jove i necessària

Bernat Dedéu 27-04-2010

Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC). Cor Jove de L'Orfeó Català. Cor Ametsa Gazte d'Irun. Peter Marsch, tenor. Lluís Sintes, baríton. Carles Gumí, director assistent. Salvador Brotons, direcció.

Palau de la Música Catalana, 11 d'abril de 2010

-

Els països no només es fan amb carreteres, trens d'alta velocitat, auditoris i estatuts. Sense artistes, les nacions són una petxina d'ús decoratiu, sense carn ni ànima. Els músics catalans, ja ho saben, seguim amb parsimònia i brots regulars d'indignació la nostra condició d'eterns refusés del marc cultural. És comprensible; no toquem en català ni portem la barretina a la testa, però -com va demostrar perfectament aquest concert- som una de les claus importants de l'imaginari d'aquest país. Que en prenguin nota aquells que es posen la cultura a la boca cada cinc minuts, i ens neguen la veu. Subscrivim, doncs, paraula per paraula, el discurs de presentació del company Xavier Chavarría en defensa d'aquesta formació i la vigència de la nostra herència musical.

L'OJIPC neix a Mallorca el 2004, impulsada pel Forum Musicae; la componen una sèrie de joves entusiasmats amb l'art musical, i compromesos amb la recuperació, edició i enregistrament sonor de la tradició musical del país. El concert que ressenyem commemorava el seu cinquè any d'existència i era el primer de la formació al Palau de la Música. Les cares dels seus integrants, en sortir a escena, traduïen l'entusiasme d'aquests músics excel·lentment formats, una selecció dels quals -abans del concert- van recitar el poema "M'han demanat que parli de la meva Europa", d'Espriu, en els diferents dialectes que poblen la nostra terra. La poesia, també és música, i la paraula, una font de diversitat. Que també en prenguin nota els centralistes...

El concert es va iniciar amb les Tres danses valencianes d'Armand Blaquer, una obra jovenívola de l'alcoià, que Carles Gumí va dirigir amb un pèl de parsimònia i rutina. Més colorista i d'un localisme menys obvi són Sardana de Griselda i Gentil i Dansa dels fallaires del gran deixeble de Morera, Jaume Pahissa, que Salvador Brotons va conduir amb més tremp. Les primeres notes del concert ens van oferir una orquestra que no només es defensa amb alegria, destacant intervencions ben esculpides com les de l'excel·lent trompetista Borja Martínez Alegre, i una sòlida prestació a la trompa amb Alfredo Fenollosa (que tremolin els titulars de les nostres orquestres, si s'enfronten a aquests nanos en oposicions; que no siguin comprades, evidentment...). La primera part es cloïa amb Mallorca. Suite Simfònica del mallorquí Baltasar Samper, la millor composició del vespre, on l'orquestra va excel·lir del tot.

Defensar el repertori de casa no implica, com pensen molts, ignorar la tradició aliena. Gran encert de Brotons i els seus, doncs, l'atrevir-se a programar, en la segona part, la grandíssima Missa de Glòria de Puccini, una peça prou significativa, per tractar-se d'un treball d'estudi que -posteriorment- passaria al repertori habitual de concert. De la bona escola, diríem si fóssim uns cursis, sempre se'n poden treure uns fruits adequats. Brotons va dirigir la peça de memòria, amb coneixement i sense perdre un bri de tensió. Seguim pensant, nogensmenys, que una bona dieta del seu habitual histrionisme no faria cap mal al director barceloní, i fins i tot optimitzaria el seu esforç (la passió excessiva mata l'orgasme, diríem en termes sexuals). En qualsevol cas, la Messa va regalar-nos l'actuació del cor Jove de l'Orfeó Català i l'Ametsa Gazte. De moment, pel que fa a bons cors, no hem de patir, perquè van estar esplèndids. L'única nota negativa la varen posar el tenor Peter Marsch, inadequat per la particel·la de tenor d'aquesta peça, i un Lluís Sintes amb la veu desinflada i monòtona.

Defectes que no taquen un concert i una formació que -en un país normal i no musicalment tercermundista- no hauríem de defensar amb tanta vehemència. Però som on som, en aquesta pobra, bruta, trista i dissortada, etc...

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!