La confiança en l'experiència i els grans compositors

Serena Vera 06-03-2012

Trio Guarneri

L'entorn musical de Delacroix

CaixaForum, 26 de febrer de 2012

-Al començament del concert els instruments semblaven sortits d'un antic bagul, l'arc esgarrapava les cordes del cello, el violí a penes se sentia i els dits que tocaven el piano semblaven entumits per l'edat, però passat un instant i sense que ens adonéssim de quan va succeir, la intensitat de Beethoven va sorgir de forma tan inesperada i sobtada que, de cop, tot s'havia tornat una meravellosa amalgama, d'una manera que feia irresistible el viatge romàntic i pertorbat del compositor i l'experiència dels músics, un conjunt únic.

I és que els recorreguts que pot fer l'esperit amb la música són indescriptibles: ara el camp, ara l'angoixa, ara el cor a punt de sortir del pit, ara una tempesta, cels grisos, aquesta emoció sublim que tan clarament descriu Kant, és això que podem experimentar a l'escoltar Beethoven, i és que les composicions de música per a trio van ésser, per a aquest geni de tots els temps, el mitjà ideal per a transmetre tot el sentiment romàntic de l'època i això precisament és el que vam poder gaudir a CaixaForum, la gran admiració i un profund moviment de l'ànima, la substància romàntica que encara viu i que encara es manifesta.

Un privilegi el poder sentir també un altre dels grans compositors com Mendelssohn a qui recordem tan poques vegades però que, sens dubte, és essencial dins el repertori dels clàssics i que amb aquesta composició que ens va recordar els Guarner, el Trio per a piano en re menor, op.49, segella el seu esperit com a romàntic. Un piano arravatador, dolç, cantabile: va ésser aquí quan el pianista va oferir-nos les seves destreses, el seu estil desenfadat, la seva pau i tranquil·litat i l'amplitud que té segurament des de que van reunir-se aquest tres músics, trenta anys enrere. El trio Guarneri, que pren el nom degut a que els instruments del cel·lista i el violinista són obra de la famosa família fabricant d'instruments de corda del segle XVII, va interpretar amb una precisió i una exactitud musical molt desitjable en agrupacions d'aquest tipus. No es va sentir cap glissando que enfosquís la claredat de la composició, ni retards, ni allargaments de temps, una interpretació impecable i correcte.

Amb una expressió clara, sense ornaments, aquests tres homes d'aspecte envellit però serè, ens van obsequiar un concert sense la mancança del sentir d'aquells genis de la música que encara ens fan tremolar, en fan traspassar la matèria i ens permeten mirar més enllà de la superfície.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!