La piel suave

Le poinçonneur 20-11-2007

de François Truffaut

Títol original: La peau douce
Any: 1964.
Direcció: François Truffaut.
País: França/Portugal.
Intèrprets: Jean Desailly (Pierre Lachenay), Françoise Dorléac (Nicole), Nelly Benedetti (Franca Lachenay), Daniel Ceccaldi (Clément), Sabine Haudepin (Sabine Lachenay).
Guió: François Truffaut i Jean-Louis Richard.
Productors: François Truffaut i António da Cunha Telles.
Empresa productora: Les Films du Carrosse.
Música: Georges Delerue.
Fotografia: Raoul Coutard.
Muntatge: Claudine Bouché.


Un dels principals avantatges que comporta passar-se pels cinemes Méliès és el fet de poder trobar-te cara a cara amb clàssics que no solen exhibir-se a cap altra sala de la ciutat. Un d'aquests clàssics és La piel suave, una de tantes obres mestres amb les que François Truffaut va guarnir el setè art per delit dels seus deutors, entre els que em trobo des que la vaig veure per primer cop, precisament a l'esmentada sala barcelonina. El film ens narra la història de Pierre Lachenay (Jean Desailly), un famós i reconegut escriptor parisenc que, en viatge acadèmic a Lisboa, s'enamora de Nicole (Françoise Dorléac), una de les hostesses de l'avió on es trasllada. Els amants, tan oposats com desconeguts, inicien una irrefrenable i apassionada relació per la que Pierre perd el món de vista, oblidant tant el seu còmode matrimoni amb la seva esposa Franca (Nelly Benedetti) com a la Sabine, la seva filla de deu anys.

Rodada amb la precisió quirúrgica tan típica del director, La piel suave constitueix una dissecció de la crisi que certs homes pateixen en arribar a la quarantena, necessitant de sobte reviure el fragor de la joventut en braços de dones que podrien ser les seves filles. Partint d'un tema tan recurrent com visitat -els estralls que la infidelitat provoca a una parella consolidada-, l'encertat casting permet trobar-nos amb un protagonista a les antípodes dels tòpics vodevilescos que solen acompanyar a aquesta qüestió. Lachenay, escriptor, respectable, membre de les gens de bien, al cap i a la fi, no pot resistir-se a la temptació en forma de noieta jove, bonica i innocent. Incapaç de reprimir els seus impulsos, tan primaris com inevitables, l'encabritament hormonal converteix a l’intel·lectual en un titella de les seves emocions, transformant el marit ideal en un ganàpia sense cap empatia envers la seva família. La continguda però contundent interpretació de Desailly ens permet comprendre la dualitat existencial d'un home respectable que es debat entre la passió i la posició social, enfonsant-se cap a un esvoranc d'incertes conseqüències.

El desenvolupament de la trama, exposada per Truffaut amb la seva habitual distància, conté petites llicències com les escenes on apareix l'apartament del protagonista, a la realitat el pis del propi cineasta. L'encertat ús del blanc i negre possibilita imprimir a la pel·lícula un classicisme que té molt a veure amb la fixació truffautiana pel cinema negre americà i les obres d'Alfred Hitchcock, sempre presents com a rerefons a la filmografia del geni francès. La continua reverència envers el londinenc va donar lloc al conegut llibre-entrevista El cine según Hitchcock, conversació entre dos grans que constitueix un híbrid entre tractat cinematogràfic i hagiografia, de lectura obligada per qualsevol aficionat.

L'acceleració dels esdeveniments filmats culmina a un crescendo derivat de la pèrdua de consciencia de Lachenay, que, tot i intentar fer marxa enrere, s'adona massa tard de que no podrà tornar a ser mai el que era abans de conèixer la Nicole. Paral·lelament a la descomposició del seu marit, ens trobem la de la Franca, una dona de mitjana edat que comprèn que, sense el paraigües social i emotiu d'un matrimoni de conveniència, la seva vida no té cap sentit. L'impactant final, tan esperat com inevitable, ha passat als prestatges d'honor de la cinematografia del realitzador francès, mestre a l'elecció d'icones que perviuen a les dècades mitjançant la imatge d'un sol fotograma.

Nota cinèfaga: l'enlluernadora bellesa de la prematurament desapareguda Dorléac, germana de la ultrafamosa Catherine Deneuve, que apuntava la que podia haver estat una carrera plena d'èxits.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!