La poètica del caos

Serena Vera 29-07-2012

Popcorn Machine (A domestic apocalypse), de My! Laika

Carpa Font Màgica Montjuïc, 25 de juliol de 2012

Festival Grec

-És difícil definir aquest espectacle, perquè amb els elements típics del circ com el talent corporal i el risc, deconstrueix, tanmateix, els petits discursos als que estem acostumats que passin dins una carpa, per transformar-lo en un conjunt que recrea, sense pausa, l'apologia del caos.

Un caos que no venia només de l'escenari, que ja ho era -fosc, desendreçat, pobre-, sinó alhora, de les reflexions que deixava en l'aire el personatge que feia de fil conductor a aquells altres circenses que, amb unes capacitats inesgotables, podien provocar terror.

Un espectacle estrany! Aquesta crec que és la frase que millor defineix l'experiment de My! Laika i Florent Bergal i que es pot encaixar dins les noves possibilitats expressives que demanen els artistes circenses i que exigeix una preparació pulcra i les competències tradicionals circenses que abracen acrobàcies, actuació i talent musical, però portades als límits.

Philine Dahlmann, una de les integrants de My! Layka, és un exemple fantàstic d'aquest nou intèrpret de circ que ha de saber estar, com els actors, sempre dins el personatge: la seva actuació, impecable, amb un ulls aterrits, una expressió a vegades estàtica, com en rictus, unes contorsions i unes acrobàcies molt arriscades, ens deixava bocabadats.

Aquella espècie de nina de pel·lícula de terror, a més, tocava el piano com els àngels, la guitarra, el violoncel, cantava..., un munt de talents dins un cos petit que no deixa mai l'escenari. Amb la seva companya, l'holandesa, Elske van Gelder, van conformar un conjunt únic fent uns números que a molts ens deixaven sense alè.

El muntatge poc tendre, però sí amb clares intencions de provocar repugnància, patetisme i fer-nos percebre la violència i la decadència, no deixava d'ésser un espectacle de circ: el moment del trapezi, glorificat per Eva Ordoñez Benetto, era una poètica a la pena. Aquella corporeïtat transparent i precisa, deixava traslluir la pena per les extremitats...un poema de nostàlgia.

Com és habitual en el món circense, aquest va ser un espectacle honest, un assaig que canta un món tenebrós amb tots els recursos i les possibilitats que només surten d'una creació conjunta on cadascú és també protagonista i faedor del què esdevenia amb les seves possibilitats, una estranya manera de veure i descriure una part del món.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!