LPC3

Laperla29 ha presentat la fantàstica obra de teatre Hamlet de William Shakespeare.  Qualsevol que es vulgui encarar amb aquesta obra i dur-la als escenaris sap perfectament el que té entre les mans... una tragèdia única on s'expressen totes les passions humanes fins als límits i sobretot, el teatre més pur en essència. Això fa que tant els directors com els actors que la assumeixen hagin de plasmar totes les seves forces i virtuts en la seva màxima potència.

En aquest cas, la companyia laperla29 ha creat un Hamlet fabulós; Oriol Broggi ha fet una versió del drama de Shakespeare molt proper humanament i intel·lectual creant una escena on s'entén a la perfecció tot el contingut del complex text. El plantejament de la direcció d'escena és molt clar, amb un discurs molt ben plantejat i sempre amb una dinàmica molt calculada per cada situació. Tot té sentit: un començament, desenvolupament, clímax i resolució de cada escena d'una manera excel·lent. És un Hamlet atemporal i amb una gran personalitat. El seu director ha comptat amb un repartiment d'alt nivell que li ha facilitat les coses amb el resultat de moltíssima força, expresivitat i emotivitat; una feina molt ben feta fins el detall més petit i una lectura del text molt profunda.

L'equip d'actors, molt unit, fa que al presenciar la funció un es quedi sense respiració de la gran tensió dramàtica que aconsegueixen i la gran comunicació de la intensitat. Això fa que es disfruti absolutament de totes les paraules del text i de totes les situacions. I, el més important, quan ja s'ha acabat la funció t'emportes dintre teu una sensació d'un sentiment que no posseïes abans i que saps que mai t'oblidaràs d'aquesta gran obra de William Shakespeare.

Broggi planteja un Hamlet atemporal i proper amb un vestuari i un decorat (mínim) mediterrani. La il·luminació excel·lent d'Albert Faura juga amb les llums d'una manera molt intel·ligent, ja que aconsegueix cambiar els ambients a la perfecció. També s'ha de destacar la música que proposa Broggi enrregistrada i en algun moment amb la veu d'Ofèlia (Aida de la Cruz) i un guitarrista que passa pel clàsic, pel modern, pel folklòric i que ajuda molt al plantejament d'aquesta posada escènica.

Aida de la Cruz és, sens dubte, una Ofèlia amb majúscules. Li dóna un caràcter molt intel·ligent i tot el sentiment que necessita aquest complex personatge, difícil d'interpretar per trobar-se entre la innocència i la virtut, la intel·ligència i la intuició femenina, entre el sentiment del profund amor que sent per Hamlet i la seva seguretat de sentir-ho retornat per ell amb la contradicció en un moment donat que és rebutjada pel seu estimat, fet que la descol·loca fins al punt de perdre la noció i el sentit de les coses. Aida de la Cruz fa una interpretació fantàstica del personatge amb tots els registres que necessita i amb una gran comunicació i sentiment que transmet al públic amb la seva interpretació clara i natural. Cal destacar les seves intervencions cantades durant l'obra que varen estar molt ben compenetrades amb l'escena i que fa que ajudi a la dramatúrgia donant-li encara més força, naturalitat i frescor.

Julio Manrique va protagonitzar un Hamlet absolutament soberg, creant un personatge intel·ligent i commovedor, on no se li escapa ni una sola paraula, coma, èmfasi, respiració, sentit de la frase, ja que tot el que diu, fa i sent ho té totalment interioritzat i profundament assimilat. És una gran interpretació la que fa Manrique d'aquest Hamlet, amb moments que t'encongeix el cor, ja que s'endinsa totalment en el personatge i sap exteriortzar tot el que ell sent cap el públic d'una manera fantàstica, traient de les seves entranyes des de la mirada fins a l'últim gest.

Carles Martínez fa una creació de Poloni estupenda amb un sentit del text amb gran profunditat i sentit de l'humor que contrasta amb els moments en què interpreta l'espectre o l'enterramorts, on canvia totalment de registres d'una manera fantàstica i amb una dicció excel·lent.

La Gertrudis de Carme Pla està interpretada amb una gran maduresa actoral i amb uns contrastos d'estats anímics molt aconseguits. Només amb la seva mirada i expressió facial es percep pefectament l'estat d'ànim del personatge. Les escenes que comparteix amb Julio Manrique són d'una força dramàtica brutal on Carme Pla s'entrega en cos i ànima.

Jordi Rico interpreta un Laertes completament entregat, amb una dicció impecable del text i amb una presència escènica elegant i interioritzada.

L'Horaci de Marc Rodríguez va estar intepretat amb eloqüència i sentit harmònic. Un personatge sincer i fidel i amb tocs d'humor que li donaven aire fresc a l'escena. El Ramon Vila va fer un Claudi molt elegant i amb uns matisos molt rics en expressió; emotiu i amb una dicció i veu esplèndides.