LPC3

L'ONCA va interpretar les conegudissimes quatre estacions de Vivaldi.

Interpretar aquesta obra sempre ha estat un veritable risc. Estem parlant d'una peça que s'interpreta constantment, a tots els nivells, amb moltissims enregistraments discogràfics al mercat de totes les èpoques, de totes les discogràfiques i amb els millors intèrprets. En resum: tots els colors i sabors de les Quatre Estacions ja s'han pintat i cuinat des de fa temps i de totes les maneres possibles.

Aquesta obra, que està inspirada en la natura i tot allò que l'envolta, posseeix un text on explica el que significa el que Vivaldi va voler plasmar en la seva partitura; com el lliscar pel gel, el bordar d'un gos, veure com cau la neu des de dins de casa o simplement... l'esclat de les flors a la primavera. Com es pot apreciar després de les primeres notes... es tracta d'una partitura totalment descriptiva i paisatgista.

La versió de l'ONCA va resultar estar plena de matisos, colors diferents i sensacions. Va ser una versió molt interessant, amb un só en tot moment totalment pastat. I aquest fet, donat el poc nombre de musics que la interpretaven, és molt difícil. Va posseir la versió unes línies musicals molt ben treballades i sempre amb una intenció descriptiva com així ho requereix la partitura. El só de l'orquestra va ser totalment ple en els seus fortes i delicat quan ho requeria provocant una versió plena de vida.

El violí solista Gerard Claret va fer la seva interpretació amb un só net i amb una articulació clara, ja que justament aquesta difícil obra per a el violi solista requereix d'aquestes virtuts ja que el repertori violinistic del barroc es caracteritza per el seu virtuosisme cristal·lí.

L'Orquestra va interpretar els quatre concerts de Vivaldi seguits sense mitja part, la qual cosa es d'agrair ja que en aquest cas la mitja part hauria estat un trencament del fil conductor de conseqüències dramàtiques per aquesta meravellosa obra.