L'experiència original

Santiago Salvador 02-06-2011

La viola cèltica, de Jordi Savall

Drassanes Reials, 4 de maig de 2011

-No és nou l'interès de Jordi Savall per la tradició oral, és a dir, per la música tradicional. La recuperació/recopilació/arranjament de la música dels jueus sefardites n'és l'exemple més característic. Tant en aquest cas com en el de la revisió de les tradicions escocesa i irlandesa, que és el que ara ens ocupa, la proposta de Savall es mou a cavall entre la música antiga i les "músiques del món". És un maridatge ben natural, atès que Savall enfronta aquestes peces com a "músiques supervivents". El projecte de La viola cèltica, que a més de concerts com el del passat 4 de maig ha donat lloc a dos volums en CD, s'inscriu, per tant, en la voluntat de restituir "el so original" (així s'anomena la sèrie de concerts en que estava inclòs el concert) i combatre l'"amnèsia cultural de l'home i els seus deliris globalitzadors" (en paraules de Jordi Savall al programa de mà). Les fonts en un cas així han de ser molt diverses, principalment enregistraments discogràfics antics (James Schott Skinner i Joe MacLean) i no tant antics (The Chieftains) de música tradicional i reculls de partitures del segle XVII, principalment el Manchester Gamba Book que es troba a la Manchester Public Library. Amb aquests elements Savall construeix un programa heterogeni -amb músiques de diversos períodes i funcionalitats- que consisteix a agrupar les peces en conjunts agrupats per la tonalitat. Els companys de viatge de Savall són Andrew Lawrence-King, prou conegut entre el públic de música antiga, que toca l'arpa irlandesa i el salteri i Frank McGuire, més rodat en els circuits folk, que toca un instrument de percussió anomenat bodhran. La primera part del programa constava d'un conjunt de peces per a viola i arpa tocat com una sola peça, un altre de lyra-viol sola, un per a arpa sola i un altre per a viola i arpa. Tot amanit amb les aparicions ocasionals de McGuire. A la segona part tres conjunts més, per a lyra-viol sola, arpa sola i viola i arpa. Aquesta formació va donar a un material tant heterogeni una unitat més que notable, fet força contradictori amb la recerca del "so original", que hauria d'haver donat a lloc a un mostrari més eclèctic. Aquesta contradicció es deriva justament del fet que la recerca del so originari és completament aliena a l'aproximació popular a la música, basada en el reciclatge constant de materials. De manera que ens vam trobar davant d'un grup folklòric d'arrel cèltica (escocesa i irlandesa) amb instruments antics oferint la seva visió sobre aquesta música. Una visió ben executada, amb moments de gran expressivitat per part de Savall (que portava la veu cantant en general excepte quan entregava la pista als solos d'arpa de Lawrence-King), però amb quelcom d'insatisfactori. Savall reflexiona al programa de mà -i amb raó- sobre "l'enorme distància que hi pot haver entre la interpretació d'un músic nascut amb aquesta música i la d'un altre que l'ha hagut d'aprendre al llarg dels anys i que sap que encara li'n queda molt. Sols espero que la meva experiència amb les músiques del Renaixement i del Barroc m'hagi permès de donar una visió diferent del que hom sol trobar en les tradicions modernes". Ho ha aconseguit i això ja té el seu interès, però si Savall pot haver reeixit en la recerca del "so original" (qui podria saber-ho?) és segur que no ha reeixit en la recerca de l'"experiència original". La reflexivitat, la solemnitat, el silenci, tota la litúrgia del concert de "música clàssica" lluita constantment contra la música a la qual voldria servir. La pròpia repetitivitat d'algunes peces, el seu caràcter de dansa, suggereixen d'una manera intuïtiva, sense necessitat d'una reconstrucció històrica acurada, que pot ser que aquest fos el "so original", però és molt dubtós que el concert del 4 de maig s'assemblés a l'"experiència original".

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!