Leitmotiv d´una orquestra

Glòria Soler 31-07-2009

Orquestra Simfònica Segle XXI

Palau de la Música, 31 de juliol de 2009

Jordi Mora, director
Joel Bardolet, violí
P. I. Txaikovski: Concert per a violí i orquestra en re major op. 35; Simfonia núm. 6 en si menor op. 74 “Patètica”

L’Orquestra Simfònica del Segle XXI celebrava amb una sèrie de concerts dedicats a Piotr Ilitx Txaikovski el desè aniversari de la seva fundació, fita no tant modesta si es té en compte que molts altres intents no ho han aconseguit. I cal felicitar-ne la gestió especialment en temps de crisi, quan, sense anar més lluny, han desaparegut les Orquestrades sense que això hagi causat gaire rebombori entre la professió.

D’entrada cal destacar el risc de començar el concert amb l’obra concertant sense una peça orquestral breu a l’inici per escalfar els músics i també el públic, com es fa habitualment. Aquest fet comprometia un jove solista que, no obstant, va deixar palesa la seva bona qualitat de so ben aviat, en una compenetració amb l’orquestra que, de vegades, feia oblidar qui acompanyava a qui. Sens dubte, potser la característica que defineix el projecte OSSXXI és la que impregna el seu director: un so molt vellutat com si es tractés de pintar amb pastel i un metratge fèrriament marcat. Leitmotiv d’una orquestra que dóna més prioritat a l’embalsamament entre les seves seccions i entre el conjunt i el solista que no pas a destacar el lluïment dels seus instrumentistes de manera individual.

Sí bé al principi del concert es van apreciar algunes errades del vent, en general l’execució va ser neta i sense excés de romanticisme. En Joel Bardolet va fer gala d’un alt nivell tècnic que va lluir sobretot en el primer i tercer moviment, quedant el segon, l’andante, en un pla més discret, executat correctament però massa lleuger, fet degut, probablement, a la falta de maduresa. Res que la pràctica i el temps no puguin arreglar.
Els aplaudiments que va rebre els va recompensar amb el preludi de la Partita número 2 per a violí sol de Bach com a bis, interpretada de forma molt correcta.

La Simfonia “Patètica” va arrencar amb una certa indefinició i l’orquestra no va ser una fins a l’Allegro vivo del primer moviment, on es va aconseguir una molt bona densitat de so en diversos moments. Cal destacar el treball de violoncels i contrabaixos en la melodia principal del segon moviment, així com el bon fraseig dels violins en el tercer. En general, la corda va respondre al repte de manera notable, a pesar de que es va notar el cansament acumulat per quatre dies seguits de concerts.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!