LPC3

Si no esteu familiaritzats amb la Susheela Raman, us explicarem que és una artista nascuda a Londres, de família índia i que es va criar a Austràlia. A finals del 80, va començar a cantar en combos de funk, rock i jazz, cosa que li va permetre d’entrenar la seva veu per a diferents registres i a mitjan anys 90 va anar a l’Índia per a buscar les seves arrels, redifinir el seu concepte musical i on va començar a treballar la seva mescla de pop amb música ètnica del sud d’aquest gegant asiàtic. Fins ara, ha tret quatre discs (“Salt Rain” el 2001, “Love Trap” el 2003, “Music for crocodiles” el 2005 i enguany “33 1/3” on fa reinterpretacions de certs temes de la història del pop-rock) i ha aconseguit diversos guardons a Anglaterra.

Al concert de la sala Bikini de Barcelona, Raman, acompanayada del percusionista Aref Durvesh i del seu inseparable Sam Mills a la guitarra, va començar amb dos temes de clara inspiració carnàtica (la regió del sud de l’Índia a la qual pertany la seva família), amb un intel·ligent joc malabar amb una unitat de loops que recreava els espais dedicats a l’oració del seu país, a partir de múltiples pistes que Raman anava afegint, amb diferents cants d’origen diví propis d’aquella zona hindú.

A partir d’aquell moment, el concert va anar mesclant temes cantats en anglès i en Tamil. Com que l’artista està presentant el seu darrer treball (l’esmentat “33 1/3”), el repertori de la nit va incloure algunes dels temes d’aquesta nova referència de la seva carrera, com la (molt) coneguda “Like a Rolling Stone” de Bob Dylan, un molt personal arranjament del “Voodoo Chile” de The Jimi Hendrix Experience –introduïda per una vella melodia espiritual anomenada “Red lily, blue lotus”-, una delicada “I’m Set Free” de la Velvet Underground i la ‘fosca, perquè ell, a vegades era molt enigmàtic’ “Love Lies” del disc “Shiny Beast (Bat Chain Puller) ” de Captain Beefheart. Totes elles amb la seva conjunció de sons populars (ètnics asiàtics) i populars (de la música pop europea) que, d’altra banda, no obviaven certes concessions a l’experimentació i, en algun moment puntual, a la distorsió.

Sempre simpàtica, agraïda i molt comunicativa, la hora i mitja llarga de concert (bisos inclosos) que va oferir a una sala plena gairebé a vessar, fou veritablement intensa. I el fet més positiu és que va donar la impressió que encara li queda molt camí per a recórrer a la Susheela Raman… I l’altra impressió que va quedar és que, en el món musical on vivim, on el mestissatge és el pa nostre de cada dia, es veritablement estrany que aquesta artista no sigui més reconeguda… Però, que quedi clar que hi continua treballant.

Si en voleu saber més i escoltar més: www.susheelaraman.com i www.myspace.com/susheelaramannew