Més enllà de la JONC

Glòria Soler 21-01-2010

Jove Orquestra Nacional de Catalunya

Antoni Ros-Marbà, director

L'Auditori, 4 de gener de 2010

45 encontres més tard, la Jonc continua sent el millor planter orquestral d'aquest petit país. Pels seus faristols hi han passat la majoria de músics catalans en actiu i el seu prestigi es manté pel rigor amb què s'aborden obres com les presentades en l'últim concert a l'Auditori. Sota la batuta d'Antoni Ros-Marbà va sonar la Simfonia núm. 4 "Italiana" de Mendelssohn vigorosa, fins i tot excessiva en els fortes, però amb una corda que més d'una orquestra professional hauria hagut d'escoltar. Tot i que en els passatges ràpids es perdia una mica de precisió, i que els trompistes es van emocionar massa en alguns compassos, el conjunt sonà amalgamat. El segon moviment tingué moments brillants especialment en el vent-fusta i les violes. La Pastoral de Beethoven, treballada sobretot des de l'àmbit de conjunt, tingué també molt bons moments. És de destacar el segon moviment, on foren excel·lents els plans sonors creats, els canvis de registre i de dinàmiques i les intervencions dels vents solistes. La feina de Ros-Marbà és de les que deixen petjada i cal agrair-li la dedicació i el mestratge.

No puc evitar pensar en el futur que depara a aquests músics una vegada hagin sobrepassat l'edat adolescent per presentar-se a la JONC. Només cal fixar-se en la generació immediatament anterior. Gairebé tots són a l'estranger, ja sigui ampliant estudis o desenvolupant la seva carrera professional.

Recordo, a les imminències de la posada en funcionament de la nova Escola Superior de Música de Catalunya, les crítiques que va suscitar, d'una banda, perquè comportava la degradació del Conservatori del Bruc a conservatori de grau mitjà i, de l'altra, pel reduïdíssim nombre de places per instrument que s'ofertaven per curs. La justificació de la direcció va ser que es volien ajustar a la demanda de músics professionals que després hi hauria al país. Doncs bé, amb només cinc fornades de músics íntegrament sortits de l'Esmuc, els comptes ja fallen: sobren intèrprets per tot arreu! I no cal dir que les orquestres existents són incapaces d'absorbir tot aquest personal. Vist el panorama, hi ha hagut molts titulats "clàssics" que han optat per altres vies i estils, creant grups de fusió o barrejant-se amb membres vinguts d'altres esferes musicals o artístiques. Imaginació no els n'ha faltat, i és que qui no troba recursos és perquè no vol... però realment és el que volien? És el que volem com a societat europea (que ens considerem)? La reflexió entorn a aquesta qüestió és molt antiga. Massa, diria. Però no estaria de més preguntar-nos si podem seguir permetent una fuga de cervells musicals que cada vegada es presenta més com un exili forçós. De moment, només queda desitjar que aquests membres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya tinguin la sort de poder-se desenvolupar professionalment al lloc que els ha vist formar-se. La tasca de la fundació és innegable. Ara falta donar-li continuïtat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!