LPC3

Direcció: Clint Eastwood
País: Estats Units
Any: 2004
Duració: 137 minuts
Gènere: Drama
Interpretació: Clint Eastwood (Frankie Dunn), Hilary Swank (Maggie), Morgan Freeman (Eddie Scrap-Iron Dupris), Jay Baruchel (Danger Barch), Mike Colter (Big Willie Little), Lucia Rijker (Billie), Brian O'Byrne (Padre Horvak), Anthony Mackie (Shawrelle Berry), Margo Martindale (Earline Fitzgerald), Riki Lindhome (Mardell), Michael Peña (Omar), Bruce McVittie (Mickey Mack)
Guió: Paul Haggis; basat en relats recollits en "Rope burns" de F.X. Toole
Producció: Clint Eastwood, Albert S. Ruddy, Tom Rosenberg i Paul Haggis
Música: Clint Eastwood
Fotografia: Tom Stern
Muntatge: Joel Cox
Disseny de producció: Henry Bumstead
Direcció artística: Jack G. Taylor
Vestuari: Deborah Hopper


Critica

Clint Eastwood, als seus 74 anys, està en plena forma. L’última i irrefutable prova de l’estat de gràcia que viu el director ha estat l’èxit que va obtenir a l’edició dels passats Oscars. Hollywood va atorgar a la seva producció quatre de les més preuades estatuetes (pel·lícula, director, actriu i actor de repartiment). D’aquesta manera, un any més, Martin Scorsese va ser privat d’un premi que hauria d’haver guanyat sobradament per “Toro salvatge” o “Taxi driver” i no tant per “El aviador”. Tot i que ja sabem que els Oscar no són la Veritat Absoluta, s’ha de dir que “Million dollar baby” va guanyar al seu rival perquè compta amb dues armes cinematogràfiques de destrucció massiva: el talent d’un director que sap què i com vol narrar una història i la força interpretativa d’una actriu molt convincent.
Hillary Swank, sens dubte, és la principal culpable que l’aventura de Maggie Fitzgerald, una humil cambrera de 31 anys que anhela dedicar-se a la boxa, hipnotitzi a l’espectador des d’un principi. “Million dollar baby” enlluerna perquè és el relat de la lluita per un somni i commou per la determinació i l’esperit de sacrifici de la seva protagonista.
Un cop aquesta promesa de la boxa femenina s’ha guanyat el cor del públic amb la seva entrega i perseverança, Clint Eastwood aprofita que l’espectador ha baixat la guàrdia per llançar-li un directe a la mandíbula amb un gir narratiu sorprenent. És a partir d’aquest sobtat punt d’inflexió que comença una segona pel·lícula. Una vegada més, el veterà director trenca els motlles del gènere que acota el film – recordem “Sin perdón” – i construeix una fàbula, crua i emotiva a parts iguals, protagonitzada per personatges que tenen poc d’heroi i molt d’humà. És a dir: definir “Million dollar baby” com a “drama pugilístic” és quedar-se curt.
El repartiment el tanca Morgan Freeman, qui, després de tres nominacions sense premi, aconsegueix un merescut Oscar al Millor Actor de Repartiment. Per la seva banda, Eastwood, polivalent com sempre, actua, produeix, dirigeix i també signa la música, fet que li permet tenir un control més acurat sobre el resultat final del film.