Música i moviment dins la Fira Mediterrània de Manresa

Marta Ramon 17-11-2010

13a Fira Mediterrània d'Espectacles d'Arrel

Manresa, del 4 al 7 de novembre de 2010

-

Manresa ha acollit novament i per tretzena vegada un dels esdeveniments més importants del país pel que fa als espectacles d'arrel tradicional, una plataforma que es consolida i augmenta amb els anys i que, poc a poc esdevé referent fora de Catalunya. La Fira Mediterrània d'enguany ha girat entorn al concepte de moviment, amb Gelabert Azzopardi Companyia de Dansa com a artistes convidats.

Una fira que, segons acrediten els organitzadors, acull a més d'un miler de programadors acreditats,  un centenar de companyies i unes cinquanta estrenes. Un aparador de les darreres tendències, i alhora un mercat, amb una vocació decidida de punt de trobada i plataforma de llançament.

Parlem de la Mediterrània com un concepte unívoc, a què ens referim? Què és ser mediterrani?  Existeix una identitat mediterrània o aquesta etiqueta respon a una voluntat d'unió hipotètica promoguda per interessos polítics o comercials? Tal i com es pregunta Àngel San Martin en el seu llibre, la Mediterrània, és una realitat o una metàfora? Hi ha una connexió real entre les diferents cultures de la riba Mediterrània? Què ens connecta amb Palestina, Grècia o Algèria, més enllà d'un mar comú?

Aquesta i d'altres han estat algunes de les preguntes plantejades dins les Jornades professionals que programava la Fira el dijous 4 i divendres 5, amb l'objectiu de crear ponts de futur sobre les ribes de la Mediterrània a través dels encontres artístics tot creant una cultura compartida, i sempre fent referència a aquest moviment leitmotiv de la Fira.

A banda de la funció comercial que tota fira per definició contempla, la Fira de Manresa entra de ple a alterar la vida de la capital del Bages durant aquest llarg cap de setmana, oferint una majoria d'actuacions gratuïtes i aptes per a tots els públics a diferents espais, simultàniament i durant tot el dia fins ben entrada la nit: teatre, circ, dansa, exposicions, audiovisuals, espectacles infantils, espectacles de carrer, paradetes d'artesans i entitats relacionades amb la cultura popular i, sobretot, música, moltíssima música, realment inabastable per a qualsevol  observador inquiet. 

S'obre la fira amb els artistes convidats. Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi porten a escena, juntament amb la Banda Municipal de Barcelona i amb música de Carles Santos, Belmonte, una producció estrenada el 1988 i que la companyia torna a recuperar per a commemorar el seu 30è aniversari. Belmonte és una abstracció coreogràfica d'una corrida de toros, en homenatge al torero Juan Belmonte. Un tema, la tauromàquia, indiscutiblement mediterrani però, si més no conflictiu si tenim en compte els darrers esdeveniments sobre aquesta pràctica a Catalunya.

Una de les artistes de renom del festival ha estat la palestina Rim Banna, que va aprofitar el seu pas per Barcelona per a deixar-se veure per diversos concerts. Reivindicativa i  revolucionaria, Rim Banna ens transporta amb la seva àmplia veu a Palestina des de tots els àmbits, no només amb la sonoritat de les seves melodies inspirades en temes tradicionals sinó per les continues referències al conflicte en les explicacions que l'artista dóna entre cançons, moltes d'elles dedicades a la resistència palestina, o a víctimes de l'ocupació palestina. En el marc del festival d'arrel tradicionals, hem trobat a faltar una sonoritat més tradicional, amb instruments autòctons entre els seus músics, que estan formats per una banda  de pop-rock habitual.

Des de Menorca amb s'Albaida, fins a Algèria amb el versàtil Kamel El Harrachi i la seva orquestra àrab de música popular châabi, en un dels concerts de més qualitat, passant per la sol·licitada i ben rebuda música occitana de La Talvera que feia ballar tot el públic, cap a l'illa de Sardenya amb la seductora cantant Franca Masu, que utilitza molt de jazz i poc de tradicional fins a la folklòrica proposta arribada des de Bulgària amb Triada i Hermanos Hristov, que proposaven un repàs de les sonoritats búlgares de diferents zones del país en un format senzill però de qualitat: tres dones vestides de folklòriques entonant belles melodies acompanyades per un acordionista i un clarinetista que evocaven un ambient rural i bucòlic.     

Hem trobat propostes arriscades i potser massa experimentals com la de Refree i la cantant de veu ninada Maria Rodés sobre bandolers i "molt mala gent" i d'altres que s'exhibien en un format més clàssic com Artaica, amb l'extraordinària veu de Mara Aranda, en format recital líric de cançons tradicionals.

-I també alguna joieta absoluta entre la multitud d'ofertes com la proposta d'Efrén López, Stellios Petrakis i Bijan Chemirai. Una conjunció de músics absolutament mediterrània, amb tres excel·lents intèrprets del País Valencià, l'illa de Creta i Síria respectivament que conjuguen una sèrie de composicions inspirades en temes tradicionals turcs, perses o medievals. Una meravella de concert, un dels pocs només instrumentals però amb una subtilesa i elaboració inefables.

Entre les diferents carpes instal·lades al centre de Manresa, n'hem trobat dues d'especial singularitat. Una d'elles, la Taverna, on s'amenitzava la música amb esporàdics tastets de productes tradicionals o d'elaboració artesana i que ha resultat un espai on seure i menjar escoltant alhora diversos concerts, com el Projecte Pandero de Guillem Ballaz, una profunda recerca etnomusicològica sobre el pandero quadrat, portat a escenari amb cançó improvisada, on el músic va haver d'improvisar fins i tot amb els problemes de manca de so.  Els Dolç Tab Jazz, una bona proposta des de València que integra, i molt bé, la dolçaina en el món del jazz, o els veterans d'Estramp Jaç, músics amb molta experiència que també juguen amb la combinació entre el jazz i la música tradicional a través de la improvisació.

D'altra banda, l'envelat de la Plaça Europa es consolida enguany com a espai destinat a les danses amb parella i col·lectiva, molt adient per a molts dels repertoris tradicionals enfocats a la gresca i al ball, com els proposats pel duet Bruel, amb violí tradicional i guitarra, els veterans de La Portàtil FM, un plaer de músics que es desviuen per fer ballar els presents a ritme d'acordió i danses tradicionals o la divertida proposta de La Romàntica del Saladar, valencians que reivindiquen la banda de fanfàrria dins el repertori folk al que estem acostumats.

En definitiva una gran varietat d'estils i espectacles, alguns més tradicionalistes, d'altres més arriscats i innovadors, dintre de l'ampli ventall que engloba l'etiqueta de música d'arrel. Un nombre elevat d'artistes, amb una gran representació del que està sonant actualment especialment dins el panorama català, des dels músics més veterans a les joves propostes de grups que s'estrenen.

La Fira és un espai professional i al mateix temps un espai per a tothom, una oportunitat per a Manresa com a ciutat cultural i una mostra de la salut de la música d'arrel actual que està ben viva i, val a dir, tot i que poc a poquet, cada vegada més tecnificada i professionalitzada.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!