Nit d'estrenes

Antoni Colomer 13-03-2007

Auditori de Barcelona, 13 de març de 2007

Programa:

Wolfgang Rihm
Streichquartet IV
Luis Codera Puzo
Límite
Josep Soler
Cuarteto
Wolfgang Rihm
Streichquartet III “Im Innersten”

Minguet Quartet


Amb la celebració del cinquè concert, el “II Festival de Música contemporània Frederic Mompou” ha arribat a un dels seus punts culminants. Un concert protagonitzat pel Minguet Quartet i que presentava un programa força atractiu protagonitzat per la figura del compositor alemany Wolfgang Rihm, ben flanquejat per dos compositors catalans que presentaven dues estrenes de caire ben diferent: per una banda una figura tan consagrada com la de Josep Soler, de qui es va estrenar una obra escrita fa més de 40 anys, i per l’altra l’emergent compositor, de només 26 anys, Luis Codera Puzo, que presentava una obra escrita expressament per a aquest Festival.

Wofgang Rihm va néixer a Karlsruhe ara fa 55 anys i es va formar en els ja mítics cursos d’estiu de Donaueschingen, cursos que han format a gran part de l’avantguarda musical europea després de la 2a Guerra Mundial. Tot i això, en els seus inicis, les obres del compositor alemany es van caracteritzar per una clara influència posrtomàntica de caire expressionista ben allunyada dels plantejaments d’avantguarda. En el concert de dimarts a la “Sala Oriol Martorell” de L’Auditori de Barcelona, el Minguet.
Quartet va oferir una obra clau en l’evolució estilística de Rihm com és el tercer quartet
per a cordes. Titulat “Im Innersten”, que es podria traduir aproximadament com “allò més íntim”, assenyala un canvi important en la trajectòria del compositor, que s’allunya de la seva estètica dels primers anys per endinsar-se per camins molt més abstractes i innovadors.
Es tracta d’una obra veritablement important, que mereix un lloc en el repertori dels
grans quartets i que, sense dubte, s’acabarà imposant.

En canvi, el quartet posterior escrit quatre anys després, representa un pas enrera en
aquesta evolució. Es tracta, de tota manera, d’ una obra interessant, amb un primer
moviment de gran patetisme i una escriptura brillant. Però aquesta brillantor no amaga la sensació de que l’autor, després de l’aventura que va suposar el tercer quartet, retorna aquí a camins ja coneguts.

Aquestes dues obres emmarcaven una altra interessant proposta del programa:
confrontar dues obres de compositors catalans de diferents generacions però amb un
evident nexe comú. La figura de Josep Soler és, sense dubte, una figura transcendental
en la música catalana. De Soler no només és remarcable la seva immensa i reconeguda categoria intel·lectual i el seu rigor artístic i tècnic, sinó sobretot la gran personalitat del seu
llenguatge musical. Tot i partir d’uns conceptes determinats als quals mai no ha
renunciat del tot, malgrat la subtil evolució del seu estil, el seu és un llenguatge propi
i intransferible que desprèn una particular sensibilitat de gran personalitat tímbrica i estranya sensualitat. El Minguet Quartet va oferir en aquesta ocasió el primer quartet que va composar l’autor
de Vilafranca l’any 1.966, obra que pertany al període més radicalment dodecafònic de
l’autor. Sembla mentida que una obra d’aquest nivell estigués encara per estrenar però en el nostre context musical i cultural, què ens pot ja sorprendre?

El contrast l’aportava l’estrena d’una obra del jove Luís Codera Puzo. Nascut ara fa 26 anys,
Codera és deixeble d’Agustí Charles, que en el seu moment va ser deixeble de Josep Soler, com aquest ho va ser del mític Cristòfor Taltabull. Hi ha per tant una fina línia que connecta aquests compositors de generacions i sensibilitats ben diferents i que confereix una personalitat determinada a una certa tendència musical del nostre país i que, per tant, va aportar una insòlita unitat al concert.
L’obra de Codera, en aquests moments de la seva evolució com a músic, troba un interessant equilibri entre el rigor estructural i l’experimentació sonora. El jove compositor va proposar una obra en tres moviments encadenats en els que hi podem trobar una mica de tot: lirisme, capacitat estructural, investigació sonora i virtuosisme compositiu que s’acaben dissolent en un brillant final ascendent i en “pianissimo”. Sense dubte, el més important d’aquesta estrena és la constatació que Codera és capaç de mostrar el seu talent en un gènere tan compromès com el del quartet de cordes i no desmerèixer davant de dos monstres com Soler i Rihm.
En definitiva un balanç més que satisfactori per a un compositor que, si bé ha d’acabar de definir encara un llenguatge propi, mostra unes qualitats de primer ordre per a esdevenir, en poc temps, una de les realitats musicals més interessants del país.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!