Oasi barceloní

Josep Pascual 24-07-2012

Musica Reservata de Barcelona

Església de Santa Anna, 21 de juliol de 2012

1r cicle de concerts a Santa Anna

-A tocar de la Plaça de Catalunya i del Portal de l'Àngel, al cor de Barcelona, hi ha un veritable oasi, un espai tranquil, que convida a la calma, fins i tot al recolliment. És l'Església de Santa Anna, que forma amb la sala capitular i el claustre - sí, un veritable claustre al bell mig de la capital catalana, entre el brogit, el trànsit i el tràfec -un conjunt insòlit amagat entre tot d'edificis funcionals sense massa o cap interès. A mitjan segle XII es va iniciar la construcció del què en altres temps fou un cenobi i el conjunt quedà acabat uns tres-cents anys després, de manera que els seus successius artífexs passaren del romànic dels orígens al ple gòtic en què finiren, i encara s'hi realitzaren afegits i reformes temps després. Allò que té Santa Anna d'insòlit s'accentuà el proppassat dissabte dia 21 de juliol amb un concert extraordinari que, n'estic ben segur, molts recordarem durant força temps. Poder gaudir de la polifonia sacra renaixentista de Tomás Luis de Victoria i de Francisco Guerrero en un silenci total malgrat, com dèiem, trobar-nos al rovell de l'urbs barcelonina, va ser tota una experiència. Entrar en aquest espai i fruir d'aquesta música era una realitat ben diferent de la visquérem abans i després. Era entrar en un veritable oasi; i això s'esdevingué no només per l'arquitectura, per les pedres, sinó - i potser sobretot - per la música d'aquells grans mestres. Els intèrprets van portar-nos en molts moments a tocar el cel amb els dits, ens varen fer gaudir com malauradament no és massa habitual als concerts als que assistim. La sobrietat de la música trobà el seu reflex just i encertat en la sobrietat de la interpretació, però també allò que té d'espectacular i dramàtic aquest repertori fascinant quedà expressat amb claredat i lluny de tota asèpsia i defugint en tot moment la monotonia. Musica Reservata Barcelona ens oferí unes interpretacions plenes de matisos, exquisides i d'un nivell tècnic que resisteix qualsevol comparació amb conjunts a capella més coneguts i valorats. Probablement per a alguns - sobretot per als turistes, que algun n'hi havia - va ser tot un descobriment, no només Santa Anna sinó Musica Reservata Barcelona. Aquest grup de vuit veus amb dues dècades d'activitat ininterrompuda gaudeix d'un ampli reconeixement entre els coneixedors i és especialment apreciat en la interpretació d'aquest repertori. Malgrat que actuïn sense director, el treball amb mestres com Bruno Turner i Peter Phillips - entre d'altres - els ha anat fent créixer al llarg dels anys i el resultat és prou evident per plenament satisfactori. En acabar el concert, que va ser seguit per part del públic amb un silenci insòlit al nostre país, els aplaudiments amb bona part dels assistents dempeus, obligaren al cor a fer dos bisos. Un concert inoblidable.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!