OBC, Elena de la Merced, Ulrike Haller i Agustín Prunell-Fried

Ofèlia Roca 14-12-2008

L'Auditori, 14 de desembre de 2008

El concert va començar amb la fantàstica simfonia núm. 41 de Wolfgang Amadeus Mozart a càrrec de l’OBC i el director italià Carlo Rizzi que va fer una interpretació clara i contundent. La seva direcció, enfortida amb el gest i sempre amb control total de l’orquestra, li va faltar, però, un toc adequat de musicalitat profunda i coherent durant tota la partitura. Aquest fet va provocar que l’articulació musical fos bastant dura i amb afectes sonors poc delicats i, això... no és precisament una bona interpretació de la musica de Mozart.

El primer moviment va ser en general enèrgic i amb un tempo molt adequat contràriament al segon moviment, on el tempo va ser massa ràpid i amb una interpretació musicalment molt superficial.
El tercer moviment va ser un Minuet molt pesant i avorrit i finalment amb un quart moviment mes enèrgic i vigorós per contrastar.

La segona part va estar composta per la magnifica partitura de MendelssohnLobgesang” Simfonia núm. 2.

La interpretació, en aquest cas per part del director, va estar més encertada ja que va dotar a la partitura d’una musicalitat amb molta força i energia, però amb uns tempos massa ràpids i, sobre tot al principi de l’obra al “Maestoso con moto”, on va faltar profunditat sonora en els acords verticals de la corda i també va faltar la gran solemnitat que caracteritza aquesta obra durant tota la estona.
Sense deixar de remarcar que Carlo Rizzi és un gran “batutero”, en el bon sentit de la paraula, ja que és un director molt clar en el seu gest i amb un total control de tots els músics que té al seu càrrec, però amb una mancança de musicalitat sensitiva.

La intervenció de la soprano Elena de la Merced va ser fantàstica en tots els sentits.
La soprano va cantar amb una musicalitat exquisida acompanyada d’ una veu molt ben projectada i amb un legato excel·lent. També és de justícia afegir que posseeix la veu i l’estil totalment adequat per aquest repertori.

El tenor Agustin Prunell-Fried va cantar amb molt bona musicalitat i estil, però la seva veu no era del tot homogènia en quan al seu timbre, ja que no acabava de ser igual en tota la seva tessitura... amb uns aguts poc segurs i poc projectats.

La intervenció curta de la segona soprano Ulrike Haller va ser del tot inadequada. Va cantar amb una veu del tot inexistent i quasi tota l’estona desafinada.

La intervenció del Cor de Cambra va ser molt encertada. Va exhibir en tot moment un timbre bonic, de massa coral homogènia i molt musical, però... amb l’observació que per aquesta obra és necessitava al menys una fila més de cantaires, ja que quedava una mica curt el volum del cor, i poc solemne en alguns moments, però reitero que varen fer una bona interpretació de la partitura.

Comentaris

  1. Daniel Mestre i Dalmau (21-06-2011 11:06):
    Voldria mostrar el meu total desacord sobre els comentaris molt negatius relatius a la soprano Ulrike Haller que escriu la sra.Roca i que em fan dubtar de si realment vam assistir al mateix concert, del qual en tinc encara un record ben fresc. Altres crítics de reconegut prestigi corroboren la meva opinió: "tres solistas de gran altura, (...) Ulrike Haller, un lujo del Cor de Cambra" (Jorge de Persia, La Vanguardia, 15-12-2008) o "Uno de los momentos más conmovedores (...) que las solistas Elena de la Merced y Ulrike Haller resolvieron a muy buen nivel" (Xavier Pujol, El País, 16-12-2008).

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!