Personalitat, geni i creativitat desbordada

Marta Ramon 23-03-2011

Vicente Amigo

Auditori de Girona, 27 de febrer de 2011

-Vicente Amigo no necessita presentació, tots sabem que és un dels referents indiscutibles del panorama flamenc actual.  EL virtuós guitarrista arrasa allà on va i això és el que ha passat exactament al concert que ens ha ofert a Girona, en la gira de presentació de la seva darrera aventura musical, el disc Paseo de Gracia.

Amb aquesta proposta, diu l'artista que vol "cantar amb la guitarra" i en el directe es supera amb escreix la ja bona qualitat que es troba al disc. Canta, sí, i com! Per si tenim algun dubte del seu art, el primer tema el dedica a lluir-se, tot sol sobre l'escenari, amb un focus que tan sols l'il·lumina amb ell, com si ens volgués demostrar que, en el fons, no necessita a ningú més, i ens ofereix una introducció lliure, a la que a poc a poc s'hi afegeixen uns palmeros quan ja estem a ritme de bulerías. Amb aquesta intro ja ens ha deixat clavats i ja no hi ha cap dubte que el concert serà un esdeveniment espectacular. D'aquelles poques vegades en què un ja s'oblida de qui toca perquè el resultat sonor és tant potent, harmonia i melodia tan fluides, que realment la música passa a ser el centre d'atenció. Tímid, el guitarrista, però amable i generós amb el públic, ens agraeix la visita i ens convida a "encontrar ese abrazo que la música tiene que ser".

I ens deixem abraçar per la poesia que ens ofereix a través dels diversos temes del seu disc, amb la personalitat que caracteritza el seu estil,  un entrar i sortir del flamenc per a ben trobar la seva pròpia manera d'expressar-se, tant a través de la música com de les lletres. Comencen a sonar alguns temes, Amor de nadie, Azules y Corinto, el Bolero del Amigo, que denoten un treball pulcríssim i una autoexigència en la que cada minuciós detall està cuidat i treballat. I per fi Autoretrato, un dels temes estrella del disc que dedica en el directe a dos amics, Jan Vila i Luisa, la seva dona, "érase una vez un barco de papel, perdido..."

Però el directe demana més i amb el primer solo no n'hem tingut prou que el guitarrista ens en regala un altre, sense perdre el protagonisme, sempre al centre, ben ajudat d'una il·luminació precisa, torna a improvisar Vicente i el seu talent ens desborda, amb un treball contrapuntístic que, sincerament, em fa pensar en les fugues de Bach, chapeau per aquest gran del flamenc!

Més sorpreses ens ofereix al llarg del concert amb l'aparició del bailaor Daniel Navarro que fins aleshores feia de palmero, i un tema per al lluïment del fantàstic cantaor Rafael de Utrera, tot plegat deixa aquest espai per als seus companys de concert però no se'ns oblida en cap moment qui és l'estrella d'aquest vespre. Al públic tampoc se li oblida i demana el BIS més eufòric mai sentit en un auditori d'aquestes característiques, un auditori desbordat i amb una energia receptiva com poques vegades hem vist.

"¡Gracias Vicente por este momento!", crida algú a la sala. "¡Qué alegria!" -respon Vicente- "¡Este es el sueño, poder darle un momento así al público, es un sueño!". I el somni s'ha fet realitat i per sort, nosaltres hi érem allà i en podem donar fe. Gràcies a tu!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!