Plácido Domingo celebra el seu 70è aniversari a Peralada

Antoni Colomer 09-09-2011

25è Festival Castell de Peralada, 1 d'agost de 2011

-Amb un significatiu concert al Festival del Castell de Peralada, acompanyat per la soprano Virginia Tola, nou producte de la factoria Operalia, i amb la presència al podi, ni més ni menys que de Jesús López Cobos, Plácido Domingo ha celebrat els seus gloriosos 70 anys. Gairebé 50 de carrera, una carrera plena d'èxits i de perseverança que han dut al tenor madrileny a ser considerat, per molts, el millor tenor del segle XX.

Més enllà de que aquest tipus de classificacions sempre són reduccionistes i que hi ha tenors, com opinions, per a tots els gustos, és evident que Domingo ha aconseguit conjugar una veu important, de tons obscurs, una gran musicalitat i, sobretot, una imponent presència escènica. Si a això afegim una capacitat de treball llegendària, obtindrem una síntesi aproximada del tenor modern. Potser no ha estat el millor tècnicament, tot i que la seva seguretat en aquest aspecte no ha parat de millorar durant la seva carrera. Potser no ha tingut el timbre més pur ni més bell i segurament no és ni ha estat el més imaginatiu dels frasejadors, però és incontestable que el que ofereix Domingo sedueix. I el concert de Peralada no va ser una excepció.

La primera part del concert va estar centrada en l'òpera i va ser interessant constatar com Domingo ja es mou molt més còmode en la corda de baríton que en la de tenor. Malgrat tot, l'ària del Cid O Souverain que va obrir el concert després d'una desajustada obertura d'Il barbiere di Siviglia rossinià, va mostrar encara el tremp d'una veu que, pel que fa a color, no ha perdut gairebé gens del seu esplendor. A continuació, E lucevan le stelle va permetre als nostàlgics reviure un dels grans Mario Cavaradossi dels darrers anys, però alhora es va fer evident que Domingo ja no pot aguantar determinades tessitures ni determinats repertoris. La seva va ser una interpretació intel·ligent i ben dosificada, però a on se'l va veure còmode de debò va ser amb l'ària de Gerard, el baríton d'Andrea Chènier. Va impactar en aquesta pàgina la sumptuositat del timbre i la subtilesa en la dicció i el fraseig. Probablement la millor interpretació de la nit i, molt probablement, un nou personatge que caurà al sac.

La primera part va acabar amb el duo de la Vendetta entre Rigoletto i Gilda, conjuntament amb una Virginia Tola que desconcertà pel repertori escollit -Louise de Charpentier, Ernani i Rigoletto de Verdi- així com per les seves prestacions. La veu és important però l'emissió molt dura, sobretot al començament del concert i segurament degut als nervis. Més preocupant, però és que la personalitat musical de la soprano sembla escassa.

La segona part va estar dedicada a la Zarzuela, un dels cavalls de batalla de Domingo, que s'ha erigit amb els anys en una mena de guru del gènere.
Es van poder escoltar fragments de Luisa Fernanda, El gato montés o La tabernera del Puerto entre d'altres, que òbviament van entusiasmar a un públic que, no cal dir-ho, ja venia entregat de casa. Plácido sap com ningú connectar amb les audiències amb aquest repertori, tot i ser evident que el cansament anava fent acte de presència en moments puntuals. Per sort, tant Virginia Tola com la Orquestra de la Comunitat Valenciana van millorar les seves prestacions. López Cobos va dirigir un convincent Intermedio de Las Bodas de Luis Alonso per acabar amb Domingo i la inevitable Granada que va posar dempeus un públic amb ganes d'homenatjar el seu ídol.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!