Popular amb rigor

Bernat Dedéu 28-11-2011

Per tu ploro; Lluís Sintes, baríton i selecció musical; Josep Garcia, piano; Eles Alavedra, dir.

Teatre Gaudí, 22 de novembre de 2011

-Després d'aquest espectacle de cançó popular catalana tan ben ideat pel baríton Lluís Sintes, a més d'un esperit patriòtic li vindran ganes d'envair allò que en diuen Madrit. A tots els que coneguin la devoció del menorquí per la cançó dels països catalans no els sorprendrà aquesta apologia teatral que reuneix divuit melodies fantàstiques. Certament, com resa el programa de mà, aquesta és una música d'avantpassats, de tercera edat, melodies que els catalans -prohibida la llengua- van haver de reservar a la intimitat durant molts anys i a la qual sempre val la pena tornar-hi. Sintes interpreta les partitures amb voluntat d'intimisme i d'apropar-se al públic, i per això la sala del Teatre Gaudí és idònia per aquest repertori: no obstant això, i atesa la vocació escènica del cantant, penso que el baríton ha fet bé de no arronsar-se, cantant obres com el Minuet d'Apel·les Mestres o la Cançó de traginers de Longàs i Sagarra a ple pulmó, sense cap mena de complex d'inferioritat, projectant el cant a dojo.  

El repertori popular sempre és desigual, i bascula entre la facilitat melòdica de peces com ara Per tu o del folklorisme de la Cançó de taverna al lirisme més treballat del meravellós Clavell del balcó de Morera. Sintes va cantar durant quasi hora i mitja ininterrompuda sense defallir, i aquest narrador de sons li ha notat la veu en bona salut, ben relligada, amb l'agut fàcil. La dramatització de l'espectacle, ideada per Eles Alavedra, funciona notablement i és versemblant: les caçons són interpretades per un suposat patriota a qui les autoritats franquistes han empresonat, i que cura la seva penitència cantant el seu amor a la terra, fins la inexorable condemna. Insistim en la traça del cantant actor en gestualitzar les peces i omplir-les de sentit. Aquest narrador de sons pensa que l'espectacle, no obstant, podria tenir més riquesa teatral: sovint, les cançons passen mentre el protagonista no fa gran cosa (canviar-se de roba, abillar-se) i la lletra d'algunes obres hagués donat per quelcom més.

-Mínimes pegues, si ho voleu, d'un espectacle ben rodó, d'aquells que -a banda d'homenatjar la ceba musical- volen ser populars i rigorosos a la vegada. Part d'aquestes cançons han desaparegut pel desgast lògic del temps -els néts no sempre cantem les melodies de l'àvia, és cert- però també, siguem honestos, a causa de milers d'espectacles "cutres" i poc treballats que han infravalorat un repertori que és popular, insistim, però no pas banal. Aquest no és el cas de Per tu ploro, que -atès el seu format- resulta molt exportable a sales de concert, teatres, auditoris i (esperem) centres educatius del país, que farien molt bé en contractar-lo. Les invasions guerreres les deixarem per més tard, com sempre.

 

Fotografies de Miky Pons

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!