Propeller: una visita oportuna

Antoni Colomer 11-12-2012

Nit de reis, de William Shakespeare

Propeller; Edward Hall, dir.

Teatre Municipal de Girona, 9 de desembre de 2012

Temporada Alta

-Creada  pel director Edward Hall l'any 1997, la companyia Propeller s'ha consolidat com un dels més talentosos i estimulants grups teatrals d'Anglaterra. Especialitzada en el repertori shakespearià, la companyia aposta de manera radical per repartiments formats completament per homes, com en l'època del teatre isabelí, aprofundint en el caràcter ambigu que aquest element aporta a les comèdies de William Shakespeare i els seus coetanis. Edward Hall, fill del gran director Sir Peter Hall i germanastre de la mediàtica Rebecca Hall, condueix la companyia amb rigor i gran dosi de talent. Un talent que, afortunadament, s'ha pogut gaudir al Festival Temporada Alta des del 2005. En aquesta ocasió el títol triat ha estat Twelfth night, or What you will, coneguda al nostre país com Nit de Reis.

Escrita al voltant de 1600, al mateix temps que grans títols com Hamlet, Nit de Reis és una característica comèdia del seu autor, tot i que no especialment representada, i encara menys per aquestes contrades. La trama es basa en la confusió entre diferents caràcters a partir del transvestiment d'aquests. Viola es converteix en Cesario i entra al servei del Duc Orsino, de qui s'enamora, mentre intenta aconseguir per a aquest els favors de la desolada Olivia, que ha perdut germà i pare recentment i que s'enamora d'ell/ella a primera vista. Paral·lelament, i com és habitual en la comèdia isabelina i en Shakespeare en particular, hi ha una segona trama de caire més "canalla" o popular, en aquest cas protagonitzada per l'oncle d'Olivia, Tobies, i els personatges que l'envolten a la seva cort. Si Shakespeare aprofita la primera trama per fer un estudi sobre l'amor no correspost i l'ambigüitat sexual, en la segona aprofita, a través del nivell permanentment etílic dels seus personatges, per lluir la seva infinita capacitat de manipulació del llenguatge fins a l'impossible així com per mostrar, a través de la patètica història de Malvolio, la crueltat, de vegades injustificada, característica de la seva ploma.

-La proposta de Propeller té el seu punt fort en l'impecable treball de conjunt de la companyia. Un treball de conjunt que fa que tots els actors assumeixin diferents rols dins de la producció, més enllà dels seus papers. Així, tota la companyia canta, balla, toca instruments i mou els senzills, però brillantment concebuts i elaborats, elements escenogràfics, produint una sensació d'unitat que és el que dóna més força a la seva proposta que, a més a més, es beneficia d'actuacions que van de l'excel·lent al brillant. I quan parlem de brillant en les produccions de Propeller cal esmentar, molt especialment, el treball dels actors que incorporen personatges femenins. Començant pel magnífic treball de Ben Allen com a Olivia i Gary Shelford com a Maria, la serventa de Tobies. Les seves interpretacions estan plenes d'ironia i sentit de l'humor, però sempre a partir d'un treball rigorós que evita la sal grossa i l'acudit fàcil. Ells dos porten gran part del pes d'un repartiment sense màcula, en el que també cal destacar la Viola/Cesario de Joseph Chance, tercera pota d'aquesta luxosa cadira.

Les interpretacions de Liam O'Brien com a Festa, el bufó auster i obsessionat pels diners, Vince Leigh com al permanentment ebri Tobies i John Dougall com a Sir Andrew, insignificant pretendent d'Olivia, arrodoneixen un repartiment en el que cal destacar de manera particular el Malvolio de Chris Myles. Malvolio és, indiscutiblement, un dels personatges més particulars de l'obra, essent objecte d'una cruel burla per part de la resta. Una burla poc justificada en el text, malgrat l'antipatia intrínseca del personatge, que permet a Shakespeare llençar totes les serps del seu afiliat verb afirmant, finalment, que tot això li passa per no riure mai i menysprear els acudits del bufó. Referència a algun crític de l'època? El patetisme del personatge i la seva dignitat final han convertit Malvolio en un bombó per a grans intèrprets al llarg de la història, com la recordada caracterització que en va fer Laurence Olivier en una famosa producció acompanyat de Vivien Leigh. En aquest cas, la interpretació de Chris Myles és ideal pel que fa a patetisme i sentit de l'humor. Les seves escenes, tant en rebre la falsa carta com després davant d'Olivia van constituir la cirereta d'una representació senzillament magnífica.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!