The Wedding Present: 20 anys al peu del canó

Lluís Domènech 05-11-2006

Sala Apolo [2], 5 de novembre de 2006

Quan David Gedge va ressuscitar els històrics The Wedding Present i el febrer del 2005 va publicar “Take Fountain”, sabíem que no es tractava d’una tornada fantasma amb l’únic objectiu de treure uns calerons. Estàvem segurs que no era una d’aquelles reaparicions que només et fan recordar com de bons havien estat. No, David Lewis Gedge té una de les trajectòries més honestes i brillants del rock independent britànic. L’avalen 20 anys fent bona música, treballant al marge de les modes i les imposicions de la indústria discogràfica, fugint del “divisme”, aconseguint el respecte d’un públic fidel i el reconeixement dels entesos (el desaparegut John Peel era un fan declarat dels Weddoes). Però “Take Fountain” no només ha estat la tornada de les accelerades guitarres i les lletres personals d’en David, sinó també ha representat la possibilitat de poder tornar a gaudir d’un dels directes més sobris i potents.

El passat 5 de novembre The Wedding Present visitava Barcelona per tercer cop en un any i mig (al 2005 els vam poder veure al Primavera Sound i a la sala Apolo). L’excusa era presentar-nos “Searching for Paradise” un CD recopilatori, on han reunit els tres singles extrets del ja comentat “Take fountain”, versions acústiques de les cares A i un remix, acompanyat d’un DVD.

El cert és que un inspirat Gedge, amb ganes d’agradar, ens va oferir una gran concert, sense concessions. Acompanyat per Terry de Castro, la seva inseparable baixista des dels temps de Cinerama, va fer un interessant i complet recorregut per la seva extensa discografia. Des d’un dels seus primers singles “You should always keep in touch with your friends” (1986) fins alguns dels grans temes del “Take Fountain” (2005) com “Ringway to Seatac”, “Interstate 5” o la tendra “Mars Sparkles down on me”. Passant per clàssics com “Give my love to Kevin” o “Everyone thinks he looks daft” del seu mític primer àlbum, “George Best” (1987). El concert va tenir els moments més contundents i enèrgics amb hits de l’incendiari “Bizarro” (1989) “Kennedy”, Brassneck” i la impressionant “Take me” o ”Dalliance”, “Corduroy i “Niagara”, temes del que per a molts es considerat el millor disc dels The Wedding Present, “Sea Monsters” (1991). Un públic rendit a la música dels Weddoes observava com les cordes de les guitarres (va fer-ne servir vàries) d’un pletòric David Gedge literalment es trencaven al ritme frenètic amb el que interpretava les cançons....També hi va haver referències a aquella idea del David de treure un single cada mes i reunits al “Hit Parade 1” (1992) “California”, “Come and play with me” i “Silver shorts” i al “Hit Parade 2” (1993) l’increïble “Flying saucers”. Fins i tot vam poder sentir el “Click, click” del sorprenent “Watusi” (1994) i l’encantadora “Montreal” del que va ser la tornada als orígens amb “Saturnalia” (1996). En aquest viatge per l’immens cançoner de Gegde no va faltar “Wow” (2002) un recordatori per Cinerama, el projecte amb la Sally Murrell que durant 8 anys va tenir els The Wedding Present en “stand by”. La continuació dels Weddoes sembla assegurada. Així ho indica “No soup for you”, una nova cançó composta al llarg de la gira que, durant gairebé dos anys, els ha portat als escenaris més importants de Nord-Amèrica i Europa.

Desprès d’una hora i quart d’una exhibició de força, qualitat i energia, vam poder veure en David Gedge per la sala [2] signant autògrafs, xerrant de música i fent-se fotos amb els fans que poc abans l’havien vist immens dalt de l’escenari. I és que aquest artesà de la música entén el seu treball com una oportunitat d’expressar el que sent i de compartir-ho amb tots aquells que es vulguin apropar a escoltar-lo; sense estrafolaris comportaments d’estrella pretensiosa, sense grandiloqüents intencions, sense grans i buits embolcalls: només transmetre, transmetre i compartir. Un concepte de la música en el qual coincidim plenament.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!