LPC3

L'últim avís, en forma de timbre d'escola, ja ha sonat. Aquesta vegada estem a platea. Una de les regidores de sala em comenta que no s'ha venut tot, però que estarà força ple. Em giro i comprovo que gairebé no queden seients buits. Els llums s'apaguen i un zenital il·lumina un banc al centre de l'escenari. Apareix una ombra que camina cap a ell, guitarra en mà, i seu. Acte seguit, la silueta femenina el segueix. Seu també i arrenquen amb un bolero de Lole y Manuel, íntim, on una papallona, preciosa i delicada, és caçada i dissecada sobre cartró negre.

L'any 2004 Bebe feia la seva aparició al mainstream de la música pop nacional amb Pa fuera telarañas, un disc que plasmava, amb ràbia i contundència, un nou model de feminitat: autosuficiència, control de la pròpia vida, de la pròpia sexualitat i, sobretot, rebel·lió contra la injustícia. Entre aquest exitós debut (cinc discs de platí a Espanya, Premi Ondas 2004 i Grammy Llatí 2005 a l'artista revelació) i el seu segon treball Y. (2009), Bebe ha tingut temps per a fer una incursió al món cinematogràfic amb pel·lícules com La educación de las hadas, El oro de Moscú, Al sur de Granada o Caótica Ana, de viatjar amb la seva furgoneta a descobrir món, de donar a llum a la Candela i, sobretot, d'aprendre.

Tot aquest procés, i altres que no ens explica la biografia oficial, es plasma en Y. Lletres riques i contundents, en les que s'explora, per damunt de tot, les relacions que les persones establim les unes amb les altres, sempre des d'una perspectiva que no amaga que darrera de cada lletra, de cada paraula, està la mirada de la seva autora. Un dels resultats d'aquesta mirada, rellevant en el context que tristament vivim, és la reivindicació encara, sis anys després, de la situació de la dona en una societat patriarcal, sense impostura, sensacionalisme ni oportunisme, sinó des d'una arrel profunda que fa que l'arbre floreixi tal i com ho ha de fer, i no de cap altra manera.

El concert se centra en els temes del nou disc  -No +llorá, Me fui, Busco-me, Escuece o La Bicha-, interpretats amb uns arranjaments musicals que emfatitzen una base sòlida i contundent (bateria i percussió estables i amb amplitud de registres, baix de sonoritat profunda i gran versatilitat estilística, tot ben compactat), sobre la que les guitarres donen el color (ara un ventilador de rumba, ara un slide de country, ara una distorsió tarantiniana), l'electrònica i els plats introdueixen els detalls i Bebe es gronxa com si fos el més natural del món. Naturalitat que porta amb ella i que transmet al públic, en una relació que comença tímida i unidireccional, però que acaba amb moments de diàleg, assolint el seu punt més àlgid en la comunió total de Siete Horas, tema del seu primer disc i que el públic coreja de principi a final. Acompanyen aquest primer treball Ska de la Tierra o Con Mis Manos.

Sortint del concert, després de l'hora i mitja clavada d'espectacle, la meva companya de concert caça un comentari significatiu: "No m'agrada quan es posa tan chula", diu una adolescent. Fatxenderia que, entenem, es plasma en un contingut sexual explícit i a estones torbador, explicitat a través d'una actitud i unes lletres en les que Bebe es mostra sensual i femenina, alhora que disposada i capaç de controlar la seva sexualitat i la de qui l'hagi d'acompanyar. Una actitud que a estones és, malauradament, torbadora.