Toumani Diabaté (Mali)

Marta Ramon 19-10-2009

14è Festival de Músiques del Món

l'Auditori, 16 d’octubre de 2009

El Festival de Músiques del Món de l'Auditori tanca enguany les seves portes dedicant l'últim concert a una de les figures africanes més rellevants de l'actualitat: Toumani Diabaté. Malgrat la retallada de concerts que ha patit aquest cicle, la selecció d'artistes ha estat de molt bona anomenada. I és que aquest any, la crisi deu haver arribat també a l'Auditori, perquè el cicle s'ha reduït considerablement: un total de 5 concerts, vers els 8 o 9 d'altres edicions, a més d’eliminar les sessions de comentaris previs i les taules rodones que, val a dir, s'agraïen força quan un no té massa idea de la música que va a escoltar. En aquest cas, una introducció al món dels griots, aquesta tradició de trobadors (músics i poetes) molt arrelada entre la societat manding, hagués estat un detall important i enriquidor per al públic que es volgués apropar a aquest tipus de repertori. Per als qui hem tingut la sort de veure l'actuació d'un griot en directe, s’ha de dir que és un espectacle al·lucinant: normalment aquesta persona canta, mentre els músics l’acompanyen; bé, no canta pròpiament sinó que parla cantant i, enfocant-se cada vegada en una persona diferent, va improvisant frases sobre la vida d'aquesta: d'on prové la seva família, quin és el seu lloc a la societat, quines son les seves habilitats, o també els seus defectes i la tirallonga poètica pot durar tanta estona com el griot desitgi. Se sap que està parlant d'aquella persona i només per a ella i és un moment, normalment, molt emotiu i d'elogi als altres. Tal i com s’adreçava als diferents artistes el cantant que portava Toumani que, de fet, només va sortir a dos temes, em semblava que no només es limitava a “cantar una cançó” sinó que improvisava a la manera dels griots, però em vaig quedar amb el dubte, ja què ni entenia la llengua en què parlava ni s’havia dedicat un espai a explicar un aspecte tan significatiu com aquest.

Que Toumani Diabaté és un korista (un intèrpret de kora) excepcional, no és cap secret. La seva llarga trajectòria i les seves múltiples gires així ho constaten. És per això que quan es va a veure a un artista d'aquestes característiques ja es té assegurat en un tant per cent ben alt l'èxit de públic, i en aquest darrer concert, no va ser menys.

Tot i que la gran majoria de persones no coneixen Toumani Diabaté i, de fet, la majoria d'artistes de la world music són força desconeguts, es va poder veure com a Barcelona ja hi ha un públic avesat a aquests repertoris, doncs les entrades es van exhaurir i el passat divendres, la sala Oriol Martorell no tenia butaques lliures.

A més de ser el darrer concert del festival era també el darrer de la gira que estava fent l'artista per Europa, presentant el seu nou disc “Mandingue Variations”. En els dos primers temes (que ja duren mitja hora) Toumani ens tornà a demostrar la seva habilitat amb la kora, aquesta arpa feta de carbassa i pell que amb el seu so et transporta inevitablement al món de les gotes d’aigua. Sobre una base circular i sense cap altre músic a l'escenari, l'artista improvisa melodies circulars i suggerents que recorden més aviat a un Ravi Shankar amb el seu sitar que a la idea que tenim de música negra, àvida de ritmes i percussions. Toumani ens delecta amb l’arpa impecablement sonoritzada i impecablement executada, amb nitidesa en el so, mentre ell s'evadeix i s’entotsola, tot dialogant tranquil·lament amb les dues mans. Tant, que de vegades se li escapa fins i tot la melodia per la boca, com si no tingués un auditori a l’expectativa del que toca.  

Toumani Diabaté aposta aquesta vegada per un disc més íntim i suau, almenys si ho comparem amb l'anterior on s'acompanyava de la Symmetric Orchestra, amb un to força suau i cíclic, d'on destaquen, entre els seus acompanyants, el balafonista Fode Lassana Diabaté, qui juga amb el balafon fins a improvisar sota cadències bluseres, i el magnífic cantant guineà Sekouya Kouyaté, qui ja l'acompanyava en anteriors edicions. Un concert al detall, delicat, de qualitat.

Esperem que el cicle de Músiques del Món no es retalli encara més per a la propera edició i que puguem seguir gaudint d'uns artistes de tirada internacional que, si no és dins d’aquest marc, poques vegades tenim l’oportunitat de veure a Barcelona.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!