Turandot de Giacomo Puccini

Ofèlia Roca 22-07-2009

Gran Teatre del Liceu, 22 de juliol de 2009

-Drama líric en tres actes · Llibret de G.Adami i R.Simoni

sobre una fabula de Carlo Gozzi basada en Les mil i una nits.

Música de Giacomo Puccini · Segona versió del final de Giacomo Puccini.

Últim duo i escena final de Franco Alfano sobre els apunts deixats per Puccini.

 

L'òpera pòstuma de Puccini es va estrenar a La Scala de Milà el 26 d'abril de 1926 sota la direcció d'Arturo Toscanini, el qual després de la mort de Liù va cloure la representació girant-se cap el públic i dient: "Qui finisce l'opera, perchè in questo punto il Maestro è morto". Quasi dos anys més tard, Turandot va arribar al Liceu, on ha estat representada més de seixanta vegades per dives de la talla d'Iva Pacetti, Gertrud GrobPrandl, Ingrid Bjoner, Montserrat Caballé, Eva Marton, Giovanna Casolla, Anna Tomova-Sintow, Paola Romanò i Luana DeVol.

 

La llegenda de Turandot: què deu voler la princesa?

Algú ha defensat que el psicoanàlisi no va ser un invent de Sigmund Freud, sinó d'una de les seves primeres pacients, Anna O.., que passarà a la història com el model d'aquella particular posició davant del desig que és la histèria.

Molt temps després d'haver analitzat aquesta senyoreta vienesa, sens dubte una mica principesca (tots els pacients del doctor ho eren), Freud declarava que continuava sense tenir resposta a una pregunta molt concreta: "què vol una dona?".

La princesa Turandot protegeix la seva virginitat amb un jurament: solament es casarà amb l'home de sang reial que resolgui tres enigmes que ella mateixa dictarà. Qui ho intenti i no els resolgui morirà. El fill d'un vell rei tàrtar destronat, Calaf, el nom del qual ningú no coneix a Pequín, aconsegueix desxifrar els enigmes. La princesa xinesa es nega a acceptar-lo i prega a l'emperador que la deslliuri del jurament, però Calaf li diu que la vol plena de desig i no a la força. El jove li dóna una darrera oportunitat. Ara, però, és ell qui proposa l'enigma: que l'endemà sàpiga el seu nom.

 

La dramatúrgia de Núria Espert per a Turandot

"En general -assegura Núria Espert- no s'acostuma a fer cas de tota la terrorífica informació que ens ofereixen de Turandot el llibret i la partitura: sanguinària, torturadora i assassina, una sàdica capaç de les atrocitats més vulgars o de les més refinades. En canvi, en busca d'una credibilitat per al final de l'òpera, per justificar que un petó la transformi en un "fiore mattutino" que "s'esvaneix de tendresa", es pren la decisió de fer de Turandot una princesa capritxosa i un pèl rara. I això, té res a veure amb la història que en han explicat tan magistralment fins a la mort de Liù?"

Turandot -situada a la cort imperial de Pequín, amb grans masses corals i una brillant ritualització de l'acció- volia ser, a l'època en què s'estrenà a Milà (1926), un gran espectacle. Per això la dramatúrgia que ha ideat Núria Espert acompleix àmpliament aquest objectiu. Hi ha col·laborat eficaçment tant l'escenografia d'Enzo Frigerio com l'impactant i cuidadíssim vestuari de Franca Squarciapino. Aquest espai escènic grandiós serveix per expressar el poder absolut de l'emperador xinès. La visió que dóna aquesta producció del poder, vol subratllar justament que es tracta d'un poder que s'afirma molt per sobre de la multitud anònima i que paralitza de terror tots els que s'hi apropen. Per això també la multitud anònima està caracteritzada com una massa impersonal, tal com sembla subratllar la llum monocroma -blau nit o grisa- que la defineix en aquesta producció.

En el mateix sentit, i tal com succeïa a la cort imperial xinesa, tot en aquesta producció està extremadament ritualitzat: des de l'execució del príncep de Pèrsia a la processó que precedeix la princesa o el tron imperial xinès. Aquesta acció sumptuosa compta, però -com en la partitura de Puccini-, amb el contrapunt dels tres ministres imperials -Ping, Pang, Pong-, que semblen dissenyats pel llibretista i el compositor com a personatges d'una comicitat pròpia de l'antiga tradició popular teatral italiana.

Hi ha una singularitat en aquesta Turandot, exclusiva d'aquesta producció del Gran Teatre del Liceu, i és el desenllaç. Puccini no acabà Turandot perquè la mort el sorprengué a Brussel·les (1924) sense haver-ne resolt el final. En la dramatúrgia de Núria Espert s'opta per combinar les dues versions del desenllaç que en va fer Alfano i, a la fi, Turandot, després de reconèixer que l'amor domina ja els seus sentiments i conscient que això l'afebleix i la derrota, prefereix suïcidar-se més que no pas lliurar-se a l'estranger.

 

El repartiment

La Turandot de Georgina Lukács va ser tècnicament segura i amb el caràcter dramàtic que necessita el personatge però amb una manca de força expressiva. L'Emperador Altoum de Josep Ruiz estigué segur en la seva emissió vocal. Carl Tanner va ser un Calaf tècnicament segur i amb una caracterització del personatge amb molta personalitat i força però amb una matèria prima de la seva veu de poca qualitat tímbrica. La Liù de Norah Amsellem va ser molt correcta en els seus gestos i amb un cuidat i bonic timbre vocal però amb una total mancança expressiva.

Els tres personatge Ping, Pang, Pong cantats respectivament per Gabriel Bermúdez, Eduardo Santamaría i Vicenç Esteve Madrid van ser sens dubte els millors del repartiment de aquesta funció cantats tots tres amb una gran qualitat vocal i amb un gran treball d'escena. El Timur de Giorgio Giuseppini va ser cantat amb expressió. El Manadarí de Philip Cutlip i la veu del príncep de Pèrsia cantat per Graham Lister varen estar cantats amb correcció.

S'ha de destacar la intervenció tant important que té el cor en aquesta òpera i que el Cor del Liceu juntament amb la Polifònica de Puig-Reig varen formar un cor sòlid i contundent amb moments de la seva interpretació molt brillants.

La direcció musical anava a càrrec d'un segur i clar Giuliano Carella que va controlar en tot moment tots els músics i cantants i feu una versió amb molta força i expressió dramàtica.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!