Un animal escènic

Antoni Colomer 18-07-2009

John Malkovich

Festival Castell de Peralada

El Festival del Castell de Peralada ha aconseguit situar-se en primera plana de l’actualitat aquests dies no tan sols pel fet de la inauguració de l’edició d’enguany, sinó també per l’audàcia i l’encert de la seva direcció artística de fer-ho amb l’espectacle d’un dels actors més prestigiosos i carismàtics del cinema actual: l’americà John Malkovitch. Conegut per algunes sonades interpretacions com les de Valmont a “Les liaisons dangereuses” o “Being John Malkovich”, l’actor nord-americà ha desenvolupat paral·lelament una carrera teatral principalment a través del grup de teatre “Steppenwolf” de Chicago, del qual n’és membre fundador. I si d’alguna cosa va servir aquesta presentació teatral de Malkovich al nostre país va ser per constatar el que els seus admiradors ja suposàvem: que es tracta d’una bèstia teatral de primer ordre amb una presència escènica, una capacitat de comunicació i un carisma extraordinaris.

I és que no és fàcil afrontar un espectacle d’aquestes característiques en un espai com el dels jardins del Castell de Peralada. La història explica, a través d’un format de conferència, la vida i miracles de l’assassí en sèrie de prostitutes Jack Unterwegger en primera persona. Una història real a partir de la qual el director Michael Sturminger i el propi Malkovich han construït una dramatúrgia que es recolza en una orquestra i dues sopranos que donen el contrapunt a la narració i ofereixen, a través de conegudes àries d’òpera i de concert, la visió de les víctimes. Un format de grans dimensions, per tant, per a un text al qual li afavoriria la intimitat. Però Malkovich se’n surt i des del primer minut connecta amb el públic mostrant la vessant cínica i apassionada que són marca de la casa.

Però l’espectacle en sí té massa desequilibris en la seva concepció i en el seu desenvolupament per a considerar-lo reeixit. Primer de tot perquè l’encaix entre codis tan diferents com el teatre de text i l’òpera és summament perillós si no es fa amb bones i clares idees. No va ser aquest el cas de Sturminger, qui no tan sols no va acabar de lligar bé aquest aspecte sinó que a més a més va aportar cap solució interessant a Malkovich mentre aquest esperava a que acabessin les sopranos les seves respectives àries deambulant per l’escenari. Tot plegat, donava la sensació que a l’espectacle li faltaven dues setmanes d’assaig o alguna idea brillant que li fes aixecar el vol, ja que a més a més, el text, tot i partir d’una bona idea, acaba sent decebedor en el seu desenvolupament.

Pel que fa a l’aspecte musical, cal dir que va tenir un nivell notable. L’orquestra, la Wiener Akademie, va estar a un bon nivell dirigida per Martin Hasselböck, amb una sonoritat variada i expressiva i perfecta adequació estilística per a una música bàsicament dels segles XVII i XVIII que connectaven l’espectacle amb la idea del llibertí i en concret amb el mite de Don Joan. Les sopranos Bernarda Bobro i Aleksandra Zamojska van defensar amb bona tècnica les difícils àries a què es van enfrontar, malgrat alguns detalls que en un concepte purament operístic serien més discutibles, però que en el context quedaven justificats, com per exemple els talls constants per respirar en una ària com “Sposa son disprezzata” de Vivaldi que aconsegueix bona part del seu efecte dramàtic en les seves llarguíssimes i el·laborades frases. Pitjor va ser el problema que una de les sopranos va tenir amb el seu micròfon (si, les sopranos anaven amplificades) i que va convertir en gairebé inaudibles les seves darreres interpretacions.

Al final va quedar clar, doncs, allò que ja se suposava d’inici. Que el reclam i el interès de l’espectacle era el de veure a un gran com John Malkovich a escena. I l’actor americà no va decebre. Tot i això, i malgrat les informacions sorprenents d’alguns mitjans, la recepció per part del públic va ser d’una fredor glacial.

Ara el Romea anuncia a Jessica Lange amb Rodoreda. Sembla que els grans del cinema es comencen a animar a venir per aquí. Estem d’enhorabona!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!