Un director amb fusta de titular

Glòria Soler 30-01-2012

OBC; Simon Trpceski, piano; Jakub Hrusa, dir.

L'Auditori, 27 de gener de 2012

-Jakub Hrusa només té trenta anys, però va impregnar el concert de la seva personalitat com si es tractés d'un director consagrat. Des dels segons que precedeixen l'inici de la primera obra fins al gest final, més de dues hores més tard, va mantenir la tensió i l'atenció dels músics en tot moment. L'Obertura tràgica en re menor op. 81 de Brahms no deixava entreveure cap dubte que el control del tempo i l'estricte domini de la rítmica predominarien en la direcció del txec. Contra el que pugui semblar, però, aquesta mà de ferro amb guant de seda no va implicar una menor cura de les línies melòdiques ni de l'expressivitat, sinó tot el contrari.

Però la gran estrella de la nit era el jove pianista macedoni Simon Trpceski, que es va atrevir amb un dels concerts més inusuals als auditoris, el Concert per a piano i orquestra núm. 2 en sol menor op. 22 de Camille Saint-Saëns. Una obra virtuosística que quasi no deixa descansar el solista, que fa solos i tuttis constantment i prenent qualsevol rol (com fer la part dels baixos quan els violoncels toquen el tema principal). Saint-Saëns pren el concepte de piano-orquestra de Beethoven en un concert romàntic per definició però original i rupturista alhora. No en va, començar amb el temps lent i enllaçar-ne després dos de ràpids era poc comú a l'època. Això condiciona, a més, la tècnica del solista, que ha de tenir una agilitat als dits com la de Trpceski per mantenir el tempo sense oblidar-se de crear bellesa. L'actitud d'alegria del macedoni davant de la peça va contribuir a fer-la encara més àgil i se'n van contagiar els músics de l'orquestra, a qui en determinats moments va dirigir des del piano, així com a Hrusa, molt pendent del solista però sempre amb un ull posat sobre cadascun dels intèrprets. I els equilibris entre les parts van sorgir de forma natural, igual que estan integrades a l'obra totes les influències de Saint-Saëns, sense cap esforç.

La capacitat del macedoni d'implicar els seus col·legues encara es va fer més patent al bis, en un inusual format de trio compost pel concertino i el solista de violoncels que van acompanyar Trpceski en una dansa macedònia arranjada que donaven ganes de saltar de la butaca i posar-se a ballar, igual que havia passat amb l'Allegro scherzando del concert de Saint-Saëns. De fet, Trpceski és dels que si no hagués de tocar assegut, segurament es posaria a cantar i a ballar tot el que interpreta. Cal agrair-li la valentia de portar-nos aquest concert preciós que és difícil de veure programat habitualment.

La complicitat entre solista i director també va resultar una arma infalible per treure el millor d'aquesta obra que requereix una entesa perfecta. El Concert en sol menor no admet matisos. Si no hi ha compenetració, per poc que sigui, la interpretació passa a ser un fracàs estrepitós, sense possibilitat de terme mig. Per això l'atenció i la concentració de tots els implicats és fonamental. I Hrusa ho va aconseguir amb un rigor i un savoir faire propi dels grans mestres. És un director sense complexos.

La Simfonia núm. 8 en sol major op. 88 d'Antonín Dvorák podia semblar poca cosa, després de Trpceski, però Hrusa va utilitzar la "pastoral txeca" per desplegar totes les seves eines al servei de la seva visió de la partitura. Va destacar el domini dels volums, fent molt evident la plasticitat de l'obra. I també va cuidar les textures i les línies melòdiques. Tot i ser una obra de repertori habitual per a l'OBC, probablement fou aquesta l'ocasió en què els temes principals del vent fusta a l'Adagio i els de la corda a l'Allegretto grazioso i a l'Allegro ma non troppo van sonar més bells. Control i elegància són, segurament, els dos termes que defineixen millor la direcció del jove txec.

Jakub Hrusa i Simon Trpceski, dos noms a tenir en compte, per seguir-los la pista.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!