Un gran encert de programació

Ofèlia Roca 10-01-2009

El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla

Gran Teatre del Liceu, 3 i 4 de gener de 2009

Òpera en un acte. Llibret del compositor basat en un episodi del capítol 26 de la segona part de “Don Quijote de la Mancha” de Miguel de Cervantes estrenada el 25 de juny de 1923 al saló de la Princesa Edmond de Polignac i estrenada al Gran Teatre del Liceu el 3 de gener de 1958.

Concert per a clavicèmbal i cinc instruments.

El Trujamán: Marisa Martins/Olatz Saita
Don Quijote: Joan Martín-Royo/Marc Canturri
Maese Pedro: Xavier/Mikeldi Atxalandabaso

Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu

Clavicèmbal: Iván Martín

Direcció musical: Josep Vincent

Direcció d’escena: Enrique Lanz
Il·luminació: Alberto Rodrígez
Assistent de direcció d’escena: Yanisbel Victoria Martínez

Manipuladors de les titelles: Gabriel Ferrigno, Abel González Melo, Carlos Montes, Álvaro Ortega Beltrán, Luis Rodríguez, Miguel Rubio, Óscar Ruiz, Miguel Ángel Saura, Claudio Vegal, José Luis Villegas Padilla

Titelles i escenografia
Diseny i supervisió
: Enrique Lanz
Realització: Títeres Etcétera S.L.U., Jesús Carrasco S.L., LaGarra Espectáculos S.L., Latorre y Sanz Artesanos S.L., Leonardo Gutiérrez, Taller Espuig

Projeccions
Cocepte i filmació
: Emrique Lanz
Teatre d’ombres: Éric Deiaud
Postproducció: Déunidó
Manipuladors del teatre d’ombres: Éric Deniaud, Yanisbel Victoria Martínez

Accessoris de vestuari: Raquel Vaquero
Producció executiva: Yanisbel Victoria Martínez

Nova producció:
Gran Teatre del Liceu / Teatro Real (Madrid )/ Teatro Calderón (Valladolid) / Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera (ABAO) / Teatro de la Maestranza (Sevilla) / Ópera de Oviedo / Compañia Etcétera (amb la col·laboració de la Junta de Andalucía)


Manuel de Falla explicava que quan era un nen jugava a representar aventures de Don Quixot ajudant-se amb titelles. Ho feia per entretenir i divertir a la seva germana, que era més petita. Per això, quan la Princesa de Polignac li va encarregar al 1918 que escrivís una obra breu per a orquestra de cambra, Falla li va proposar el capítol XXVI de la segona part de la novel·la cervantina com a argument i li va suggerir, a més a més, fer-ne el muntatge amb titelles. Les mateixes que van embadalir a la seva germana petita.

Per a la partitura Falla va emular la barreja d’estils literaris que va emprar el mateix Cervantes, i va compondre la seva òpera a partir de músiques d’èpoques i d’estils diferents. Amb la combinació de notes antigues, folklòriques, litúrgiques i d’avantguarda. Lanz recull aquesta idea i fusiona també estètiques, materials i iconografies medievals i barroques, inspirant-se, a més, en l’expressivitat de l’art africà i de l’art en brut.

En aquesta línia el present “Retablo de Maese Pedro” és un espectacle que realment val la pena poder gaudir, ja que les titelles i el muntatge de la Compañia Etcétera és absolutament extraordinari. La raó rau en el relleu de les formes i la seva talla, en la concepció primigènia de l’espectacle, realment encertadíssim, en la gran riquesa de volum, en els relleus de les formes i en la gran qualitat de les seves titelles, molt expressives i amb un contrast molt encertat entre les de talla barroca (que són els personatges principals) i les de talla medieval (que son els titelles que representen la historia).
Tot el context resulta encertadament arropat per un escenari que s’omple de titelles gegants al·ludint als personatges de Don Quijote, de vuit metres d’alçada, passant per El Trujaman, representant el públic present a la funció dintre del mateix escenari. Conclusió: un muntatge realment excepcional.

Cal afegir a la introducció de l’experiència la interpretació del concert per a clavicèmbal i cinc instruments, que servia d’inici al Retablo, acompanyat d’unes imatges suggerents al fons del teatret, a càrrec de l’excel·lent clavecinista Iván Martín, membres de l’orquestra i un efectiu Josep Vicent. La interpretació va permetre al públic endinsar-se en la mesurada posada en escena de l’espectacle de manera palatina i harmoniosa. Tot un encert.

Primer repartiment:

El Trujamán de Marisa Martins va ser del tot una veritable transformació! Tant la seva actitud vital com les seves referències infantils van resultar estar impregnades d’un segell d’autenticitat que et clavava a la butaca enfilat a la seva interpretació genial.

El Don Quijote de Joan Martín-Royo va respondre amb una elegància absoluta tant en el seu cant com amb la seva expressivitat, ja que és un intèrpret que es pot permetre ser expressiu sense perdre mai la seva elegància.

Maese Pedro va estar interpretat per un convincent Xavier Moreno.


Segon repartiment:

El Trujamán va estar interpretat per una dolça Olatz Saitua dotant-lo d’un caràcter de nen més dolç i infantil amb una veu excel·lent en tot moment i amb una gran comunicació alhora de cantar.

El Don Quijote de Marc Canturri va ser molt més contundent i presencial, tant vocalment com expressivament.

Maese Pedro va estar cantat per un excel·lent Mikeldi Atxalandabaso que posseeix una veu bella i fresca que, combinada amb la seva manera segura i natural al cantar, va sorprendre amb una interpretació diferent però segura i reafirmada en la seva gran experiència.

La interpretació musical per part de Josep Vincent i l’Orquestra de l’Acadèmia va ser en tot moment esplèndida. El director va saber donar-li en tot moment a la partitura tota la força i musicalitat que requereix, tant en els seus moments mes lírics com en els més vitals, sempre sabent fugir al vent amb una direcció clara i segura que els músics de l’orquestra van saber donar en tot moment una resposta adequada.

En definitiva: un “Retablo de Maese Pedro” que és realment fantàstic i ha demostrat que ha estat un gran encert tornar a programar aquesta intensa i rica partitura.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!