LPC3

El centre de Vilanova i la Geltrú, un entramat de petits i atractius carrers que amaga autèntiques joies com la Plaça de les Cols, la Plaça Font i Gumà o el Foment Vilanoví, s'hi valora cada juliol des de fa 31 anys la cultura tradicional i popular. El discret Festival Internacional de Música Popular Tradicional (FIMPT), el festival mare de la música d'arrel a Catalunya, permet valorar la música tradicional catalana com qualsevol altra i gaudint-la de manera propera i emocionant durant tres jornades, una delícia que a vegades no pot oferir la Fira Mediterrània de Manresa. Sens dubte un "Festival amb encant" com l'Altaveu de Sant Boi de Llobregat o l'Acústica de Figueres.

De nou, la bona i acurada gestió del seu director artístic Jordi Bertran s'ha entrevist al festival. El resultat, un programa interessant i ric musicalment, malgrat la crisi, que va discórrer tot tal i com estava previst gràcies a l'excel·lent i entusiasta treball de l'equip de premsa i els regidors d'artistes i sales.

Enguany, paral·lelament als concerts, el festival ha seguit potenciant els sacaires i apropant la música tradicional als més petits. Xavi Lozano, Josep Martí i Joan Pinós han estat els encarregats de portar a terme en aquesta edició els tallers d'instruments reciclats pels infants amb un enginy rellevant.

 

DIVENDRES, 15 DE JULIOL

La primera jornada del festival fou el divendres 15 de juliol. Coincidint amb l'actuació de flamenc dels aragonesos Azul y Nácar, un dels grups escollits per Diversons de La Caixa, El Pont d'Arcalís actuava a la Plaça de la Vila. Els pares de la recuperació de la música tradicional catalana presentaven el seu darrer disc Foc al tribunal deixant embadalits al públic assistent. De nou, la formació torna a cantar en aquesta plaça les cançons recollides als Pirineus per un dels seus membres, Artur Blasco. La bateria és la base de la gralla, la tarota, la viola, la flauta travessera, la ximbomba, la guitarra i l'acordió, instruments que amb altres aeròfons, acompanyen de manera acurada i solemne les veus d'Artur Blasco i Jordi Fàbregas narrant antigues històries que han arribat als nostres dies per tradició oral.

Poc després al nou auditori de la ciutat, l'espectacular Eduard Toldrà, actuaren les cantareiras gallegues Ialma que presentaren el seu nou disc Simbiose. L'espectacle creat a partir de les cançons i danses tradicionals gallegues és impactant, però pot resultar transgressor i espectacular o ridícul i decepcionant al mateix temps. Cinc noies vestides amb estètica gore, movent-se per l'escenari amb passos sensuals de ballarina de cabaret, canten, ballen i toquen instruments tradicionals acompanyades de bateria, baix, guitarra i acordió. Els músics són belgues, elles residents en aquest país des de fa alguns anys. Potser el truc és entendre l'espectacle com un xou que pretén per mitjà de la creativitat i la provocació divulgar la música tradicional gallega a un públic més ampli i no com una humiliació cap a la música tradicional.

Paral·lelament, com si d'una actuació en un jardí d'un castell medieval es tractés, l'atractiva Plaça Font i Gumà va acollir el concert dels Tazzuff, grup que partint de la música tradicional creen aconseguint un resultat molt interessant que cal tenir molt i molt en compte. A continuació, la cúmbia de Chico Trujillo es va apoderar de la Plaça de la Vila. Després de diversos anys picant pedra per Europa, enguany aquesta colla de xilens triomfen per sales i places amb la seva festa i magnetisme. Per amenitzar el canvi d'escenari, la fanfàrria francesa-magrebina Fanfaraï va tocar al centre de la plaça. A la una del migdia havien estat presentats al Vermut Tertúlia a la Plaça Font i Gumà com una de les fanfàrries més revolucionàries del moment. Les reiteratives composicions gnawa, música nascuda dels esclaus africans al Magreb, aconseguia entrar en "trance" a les persones que els acompanyaven ballant, picant i cantant.

Finalment, la Santa Macairo Orkestar desprengueren la seva força a l'escenari aquell divendres. Diuen que toquen klezmer dels jueus asquenasites, música de les brass band dels Balcans i altres estils de la Mediterrània com el rembétiko, però de fet només es nodreixen d'alguns dels seus instruments i estructures per crear composicions pròpies traspassant les fronteres musicals. Amb l'ska com a base i un imponent megàfon, la vigorositat estava servida. La formació francesa convidava a la festa, sí o sí.

 

DISSABTE, 16 DE JULIOL

Al migdia del dissabte, després de la Fira de Lutiers del sac, se celebrava el segon Vermut Tertúlia a la Plaça Font i Gumà. L'entusiasme, simpatia i activitat que la sèrbia Bojana Nicolic va despendre en la ponència, presentada per la directora de la Fira Mediterrània Tere Almar, contagià a tots els assistents. Amb tan sols 26 anys, aquesta etnomusicòloga i cantant sèrbia d'estètica de nina de porcellana, és una de les persones que més treballa al seu país per a recuperar les expressions musicals tradicionals: fa pocs anys que ha creat una escola a Belgrad on ensenya a cantar com era tradicional als Balcans. Al centre hi assisteixen una gran diversitat d'alumnes: des d'adolescents fins a persones jubilades. La diversitat vocal existent als Balcans es va apreciar amb els àudios que va preparar expressament i gràcies a les seves pròpies intervencions.

A les 4 de la tarda, el gaiter irlandès Mikie Smyth va sorprendre a tots els assistents al Foment Vilanoví. El jove és capaç d'extreure de la seva uilleann pipe una quantitat d'harmònics i notes paral·leles de diferent tessitura generant un timbre innovador. Aquest professor de la Universitat de Limerick també va destacar per la seva rapidesa i qualitat sonora.

Després de les cercaviles de sacaires pels carrers de Vilanova, mentre Xavi Lozano tornava a dirigir el taller infantil i la interessant formació cubana Havana con kola  -sorgida també de Diversons- actuava a la Plaça de la Vila, fou el moment de tornar a l'entranyable espai del Foment Vilanoví. Sabeu quina persona dels PP.CC s'assembla més per estètica, caràcter, timbre i missatge a Bob Dylan? La resposta només és una: Xavier Baró. Aquest cantautor d'Almacelles (Segrià), en aquesta ocasió només acompanyat per l'excel·lent guitarrista Txabi Àbrego, va encisar al públic assistent amb creacions pròpies i adaptacions de cançons tradicionals catalanes que ha publicat en el seu darrer disc La màgica olivera. Melangia a l'escoltar part de la història de Catalunya amb un timbre folk country nord americà. Emoció al reconèixer una cançó tradicional cantada amb la força de la seva veu i guitarra. Un caramel impressionant ofert per la revista Sons de la Mediterrània.

A continuació, un auditori Eduard Toldrà ple a vessar esperava l'actuació de la cantant sèrbia Bojana Nicolic que actuava acompanyada per la formació Dar. Si bé a l'escenari hi havia un octet de corda, percussió i guitarra, la seva tendra veu va capitanejar l'espectacle en tot moment. A mesura que aquest avançava, el públic va poder conèixer la gran diversitat de maneres de cantar tradicional dels Balcans, Macedònia i algunes peces de Romania procedents del poble rom. Però el fet d'adaptar algunes melodies dins d'un ritme i harmonització va fer que perdessin en algunes ocasions el seu caire tradicional. Per sort, la presència a l'escenari del kaval (flauta de canya semblant al nei àrab), un dels instrument identitaris dels pastors serbis, ajudava a l'espectador a centrar el concert als Balcans.

Després de l'impactant actuació dels alemanys 17 hippies -sens dubte cal observar-los el novembre a la Fira Mediterrània de Manresa-, i de nou una actuació de la fanfàrria Fanfarraï, els rumberos Sabor de Gràcia actuaren per primera vegada al festival homenatjant a Gato Pérez en el vint anys de la seva mort. Primer tot va ser melangia, després un esclat total de festa. Sabor de Gràcia va demostrar ser un grup excel·lent pels milers de persones concentrades aquella nit a la Plaça de la Vila que tenien ganes de ballar i passar-ho bé.

 

DIUMENGE, 17 DE JULIOL

El diumenge, en la darrera jornada del festival, el periodista vilanoví Eloi Roca presentà al Vermut Tertúlia l'excel·lent activista cultural valencià Josep Vicent Frechina, director de la revista Caramella. L'objectiu, donar a conèixer aquesta publicació en català que divulga diferents expressions culturals de tradició partint de la investigació científica.

Al vespre, Peret omplí la Plaça de la Vila amb un públic de totes les edats que corejava les cançons, ballava i participava amb el rei de la rumba catalana. No hi cabia ni una agulla a la plaça, però el públic no va desistir. El mataroní Pere Pubill i Calaf -amb l'entusiasme que el caracteritza- va motivar als milers d'assistents, fins i tot, només acompanyat de la seva guitarra. La rumba enganxa, mou i fa feliç a les persones. Durant el concert de Peret, la majestuosa Plaça de la Vila era una autèntica olla de pressió.

Paral·lelament, tampoc hi cabia cap agulla al Foment Vilanoví per escoltar al quartet de grallers Els Ganxets, per molts, una de les millors formacions de gralla de l'actualitat després de 20 anys de trajectòria. Capitanejat per Daniel Carbonell, el quartet -format per tres gralles i un timbaler- va interpretar un complex repertori basat en peces tradicionals i composicions del XVIII i XIX que superaren amb escreix. El timbre que aconsegueix aquesta formació, amb precisió i expressió, enamoren a l'espectador. Qui diu que els grallers només es poden escoltar en cercaviles pels carrers?

Més tard a l'auditori Toldrà, la cantant algeriana Neila Benbey, des de fa una dècada resident a Catalunya, presentà el seu primer disc Algerian soul. Els músics que l'acompanyaven, demostraren les seves excel·lents trajectòries dalt de l'escenari. El percussionista Àlex Guitart va tocar també el sas turc, el bateria Dídac Ruíz, l'ngoni africà, el contrabaixista Manolo López les qarqaba marroquines i el guitarrista Raül Costafreda, el bouzouki grec i el llaüt àrab. El més carismàtic de tots ells va ser el teclista Ernesto Bricero, capaç d'encabir i fer sobresortir el so hammond en diverses de les peces. Benbey crea a partir de melodies tradicionals del seu país (des de cançons de tuaregs fins a cançons de boda), peces dels Beatles o del cantant algerià Idir. Les capgira i adapta com a ella li agrada per sorpresa pels que coneixen les cançons d'origen que es poden arribar a sentir desconcertats. L'energia de la formació de Neila Benbey dalt l'escenari va acabar contagiant al públic assistent que va acabar ballant dret les darreres cançons.

Finalment, a la Plaça de la Vila, l'acordionista irlandesa Sharon Shannon fou l'encarregada del darrer concert del FIMPT d'enguany. Acompanyada per un violinista i dos guitarristes, la músic va interpretar amb energia i expressivitat peces tradicionals irlandeses així com noves creacions. També se la va poder observar tocant el whistle, la flauta irlandesa, i grans èxits de la música popular amb l'acordió. Sens dubte, en el darrer concert del FIMPT, Sharon Shannon va demostrar que ha estat una de les grans innovadores de la música tradicional del seu país.