Un oratori segons paraules de l'Antic Testament

Ofèlia Roca 17-03-2010

Elias, op.70 de Felix Mendelssohn

Gran Teatre del Liceu, 17 de febrer de 2010

-El Liceu ha programat aquest meravellós oratori amb un encert absolut, ja que vàrem poder gaudir d'una extraordinària versió de la partitura de Mendelssohn. Vull començar parlant d'Antoni Ros-Marbà ja que va ser realment l'ànima d'aquesta interpretació al dirigir amb total seguretat i coneixement la partitura. Tempos ben estudiats, musicalitat ben entesa i transmesa cap els músics, total control dels intèrprets (especialment del cor, imponent, de tan gran), un fil conductor de la partitura molt ben enllaçat part rere part sense que es perdés en cap moment la tensió musical, amb unes dinàmiques de fortes amb molta força expressiva i amb molta profunditat, i uns pianos amb cos i alhora amb moments misteriosos i avalotats. En definitiva, una perfecta comprensió de la música de Mendelssohn.

Les parts solistes en aquesta ocasió va ser de primer nivell: la soprano Camilla Tilling, amb un timbre preciós i una tècnica vocal impecable, va fer tot el que va voler amb la seva veu. Va cantar amb moltíssima sensibilitat i expressió, amb una excel·lent musicalitat i amb una gran comunicació cap el públic. La mezzosoprano Katarina Karnéus va esgrimir el seu avalotat i carnós timbre amb un gran sentit dramàtic. Werner Güra, un tenor perfecte per aquest tipus de repertori, va cantar amb molt de cos. I, finalment, el més espectacular fou el baix René Pape que va fer un paper d'Elias excepcionalment ben interpretat tenint en compte les dificultats que comporta aquest personatge i que Pape va abordar magistralment.

Un altre factor importantíssim d'aquesta obra és el cor, en aquesta ocasió compost pel del Liceu juntament amb la Polifònica de Puig-Reig, acoblament que va produir una massa coral de gran potència alhora homogeni i equilibrat. Va ser un cor que va estar al cent per cent en tot moment, seguint el director i provocant que els moments corals estiguessin interpretats amb una gran força i musicalitat.

L'orquestra també va fer una feina molt notable i haig de felicitar al Liceu per programar-la aquest oratori dins de la seva temporada. Un gran encert, ja que, desgraciadament, és una partitura que s'interpreta molt poc al nostre país.

 

Fotografia d'Antoni Bofill

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!