Une soirée chez Vilallonga

Le poinçonneur 04-08-2008

Festival de Música de Pals

Encara que les vicissituds biogràfiques dels cronistes no tenen cap interès ni per la direcció d'aquesta revista ni pels seus lectors, avui confessaré un trauma infantil que, fet públic, de ben segur tranquil·litzarà el meu fràgil esperit. I és que, quan arribava a la preadolescència, a algú de casa meva se li va ocórrer la genial idea de regalar-me un organillo electrònic Casio, marca que feia furor entre els addictes a la nouvelle vague tecnològica de l'època. Mentres que la majoria de condeixebles de la meva escola s'havia d’acontentar amb el model bàsic PT-1, jo posseïa el PT-87, el més car i el·litista dels pianets japonesos. Però, quan cosins i amics pitjaven i trepitjaven tecles obtenint dels aparellets les més inversemblants melodies, jo era absolutament incapaç d'arrencar-li al meu el més mínim so harmònic. Uns desesperants mesos després, davant de l'èxit del meu cosí Fran, convertit en tot un Richard Clayderman d'extrarradi, jo només vaig poder arribar a un miserable Cumpleaños feliz, que, donat que només requeria de les quatre o cinc tecles més a l'esquerra, quedava a l'abast dels inútils com l'autor d'aquestes línees. I a mi què pebrots m'importa tot això?, es preguntarà el lector, amb tota la raó del món. Doncs simplement vull fer palesa la meva fixació malaltissa envers tot aquell que és capaç de fer possible el petit miracle que es produeix quan d'una veu o d'un instrument neix una nota, després una altra, i entre totes acaben donant vida a una melodia, a una cançó, i, finalment, a un sentiment, reservat a aquells qui atresoren allò que jo mai tindré: creativitat, ingeni, o, simplement, carisma.

Partint d’aquí, es podrà comprendre fàcilment perquè jo, addicte a la chanson francesa, vaig manegar per aconseguir ésser acreditat per aquesta revista a Une soirée chez Vilallonga, recital temàtic que Alfonso Vilallonga va regalar-nos dissabte passat a Pals, dins del Festival de Música organitzat per l'Ajuntament d'aquesta preciosa localitat de la Costa Brava. Ja assegut en primera fila, esperava expectant l'inici de la performance quan el baró de Maldà, després de confirmar in situ les teories de la meva família en relació a les propietats medicinals de l'ou cru amb vi, va prendre possessió de l'escenari amb la difícil Boum, de Charles Trenet, a la que va seguir immediatament Le petit indien, d'Henri Salvador.

Poc a poc, es va anar establint una complicitat manifesta entre audiència i entertainer, facilitada per l'encert d'aquest a l'elecció dels temes, fugint dels tòpics més esperables per concentrar-se en peces tan excessives com el propi Alfonso. Qui si no s'atreviria amb Le poinçonneur des Lilas, himne del mai suficientment lloat Serge Gainsbourg. O amb La valse à mille temps, el travallengua de Jacques Brel amb que ja vam poder gaudir els espectadors de La pata del flamingo, la vetllada que Vilallonga va oferir dins del recent finalitzat Grec 2008.

Assentada la nit, el gaudi va seguir per la via de Les feuilles mortes o Avec le temps, sense oblidar alguns originals del propi Vilallonga, com Si me dejas o el seu ja clàssic Toutes les choses, pertanyent a la banda sonora de Cosas que nunca te dije, d'Isabel Coixet. El to “gamberro” va tornar amb la hil·larant Comment tuer l'amant de sa femme, un altre cop de Brel, per acabar amb un memorable duet sense micros a peu de públic amb Roman Gottwald -director musical de l'espectacle i membre del conjunt actuant- al voltant de C'est l'amour, d'Édith Piaf.

Com qualsevol lector podrà comprovar per si mateix, la intenció d'aquesta crònica no és la d'expressar la meva admiració per Alfonso Vilallonga, com algú podria esperar. El que li tinc, simplement, és enveja. Enveja per fer el que li dóna la gana damunt d'un escenari, i, a sobre, fer-ho bé. Enveja sana, pensaran. Ben al contrari. Insana. Insaníssima, més aviat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!