Vanguàrdia electrònica i heuskal tradició

Marta Ramon 03-12-2010

Gose 

C.A.T, 19 de novembre de 2010

-Si algú no coneix Gose i dubta de si anar a veure l'exitós grup basc, que no ho dubti, el directe és pura adrenalina, una millora substancial del que es pot sentir per Internet o els discos a través del seu Myspace o la seva sintètica pàgina web.

La banda de tres d'Arrasate-Mondragón, amb Inés Onisaga a la veu i la trikitixa (acordió basc), Iñaki Bengoa a la percussió electrònica i Osorron a la guitarra i baix,  han tornat a Barcelona novament dins del marc del 13è Heuskal Herria Sona Festival presentant el seu nou disc, que, com els dos anteriors no té nom però si un color predominant a la tapa, aquesta vegada rosa, de tal manera que aquest acaba sent, per a la premsa i els fans, el nom del disc.

Gose no és un grup habitual de música folk, o almenys no com entenem el folk actualment o dintre del circuit al que estem acostumats, i què es pot esperar d'un grup que s'autodefineix al mateix temps com a electrònic, folk i punk? Doncs un concert explosiu, amb base tecno portada per la bateria electrònica, base punk a través del baix i la guitarra i el toc "folk" a través de la trikitrixa. Tot plegat combinat amb la dolça i suggerent veu d'Inés, donen un resultat explosiu, un concert que perfectament té cabuda en qualsevol macroespai i que revoluciona el públic dividint-los entre els partidaris d'aquesta mega fusió i els més tradicionalistes a qui els pot arribar a desesperar.

El que és segur és que Gose no deixa indiferent, amb una estètica pop però amb un missatge antisistema, rebel i revolucionari, la cantant es dirigeix a nosaltres exclusivament en euskera, "mi no parla català" assegura i, tot i que no entenem el que diu, pel context podem assegurar que el contingut polític és substancial. A ritme trepidant, els musics es desviuen al concert i no donen pausa entre cançó i cançó, és adrenalina pura i continuada. Tampoc ignoren el públic sinó que la cantant, alma mater de la posada en escena, quasi s'ofega de les anades i vingudes a l'escenari, salts, arrossegaments pel terra i passejades a ritme entre el públic. Tot plegat, un espectacle arrodonit per les projeccions que acompanyen els temes en el rerefons de l'escenari.

No és gens d'estranyar que estiguin agafant força dins del panorama basc i estatal com a grup revelació amb la seva proposta original, pròpia i de forta personalitat. Gose ens ha impactat, ens ha encantat.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!