Vendaval Trifonov

Antoni Colomer 27-07-2012

Daniil Trifonov, piano

Festival de La Roque d'Antheron, 25 de juliol de 2012

-El vendaval Trifonov ha passat per La Roque d'Antheron i ha deixat petjada. Una llarga ovació dempeus de l'entès i exigent públic d'aquest prestigiós festival de La Provença va coronar una vetllada que només es pot titllar d'inoblidable.

Reconec el meu desconeixement absolut d'aquest pianista de 21 anys que en poc temps ha guanyat dos dels concursos més llegendaris del món del piano: el Txaikovski de Moscou i el Chopin de Varsòvia. Diuen que el jurat format per l'Argerich, en Bronfman, en Nelson Freire, etc... van quedar absolutament impressionats per la maduresa i la qualitat d'aquest jove rus, procedent, com molts d'altres, de l'Acadèmia Gniessen per a joves prodigi.

Desconec el nivell de la seva actuació el dia en què va deixar sense paraules a alguns dels millors pianistes del món, però si va tocar com aquest passat 25 de juliol, no m'estranya gens. Aquest jove de mirada entre tímida i embogida va donar una autèntica lliçó. I no una lliçó de tècnica plusquamperfecta, com es podria esperar d'un jove talentós que comença, sinó una lliçó en tota regla de com s'ha de tocar Schubert, Debussy i Chopin. Tres autors ben diferents entre ells, però cabdals en la història del piano.

El recital va començar amb dos lieder de Schubert arranjats per Franz Liszt, que vam poder apreciar amb dificultat a causa d'un grill mascle amb ganes de festa que bramava des d'una branca d'un arbre del bosc que envolta l'escenari de la Roque d'Antheron. Coses de la música a l'aire lliure. Malgrat aquest important inconvenient, ja vam poder apreciar l'inquietant misteri desplegat en els arpegis de Die Stadt. La cosa pintava bé.

Però el que era difícil d'imaginar era que un pianista rus de 21 anys donés una lliçó de com cal tocar una sonata de Schubert. Concretament la Sonata núm. 23 en si bemoll major.

Però ja des de bon començament es va percebre en la interpretació de Daniil Trifonov una maduresa en el plantejament estructural de l'obra, i sobretot, una fluïdesa en el discurs sorprenent. De pulsació cristal·lina i una gran capacitat comunicativa, sense buscar o forçar en cap moment l'efecte sinó aconseguint-ho a través d'una sinceritat expressiva a prova de bombes, Trifonov va fer callar els grills, el vent i el poc soroll que el nombrós públic pogués fer. Va ser una interpretació extàtica que va atrapar a l'espectador de la primera a la darrera nota. Cum laude!

La segona part va començar amb tres peces de les Images, Livre 1 de Claude Debussy, autor especialment present aquest estiu al certamen provençal. Uns Reflets dans l'eau, Hommàge a Rameau i Mouvement magníficament interpretats, amb el perfum i la lleugeresa necessaris, però sense perdre la referència d'un cert sentit tràgic a l'horitzó que, tot i això, van quedar una mica diluïts entre la Sonata de Schubert i els Estudis op. 10 de Chopin que tancaven el programa.

Daniil Trifonov passa per ser un especialista en Chopin, i la prova és que ja ha enregistrat un CD dedicat a l'autor polonès per Decca. No cal escoltar aquest CD per adonar-se de l'afinitat del pianista amb Chopin. Des de la primera nota fins la darrera, a través d'una interpretació immaculada, Trifonov va oferir a parts iguales un virtuosisme tècnic de la millor classe i una expressivitat, una varietat de colors i d'estats d'ànim inacabable.

Si els dos primers Estudis van servir per mostrar que no hi ha limitacions tècniques per Trifonov, el tercer va portar el segell d'un gran músic. I d'aquí fins al final una interpretació in crescendo, si és que això era possible, fins a un sensacional número 12, que va desencaixar d'admiració les mandíbules del respectable.

Per acabar, com que el programa va ser "lleugeret", va proposar tres Estudis més, en aquest cas els opus 25 i, com a fi de festa, una transcripció de caire entre virtuosístic i irònic, de l'Obertura de Die Flefermaus de Johan Strauss escrita per Trifonov mateix.

Una standing ovation en tota regla de la grada de La Roque d'Antheron va saludar al final del concert a aquesta jove revelació que, si res s'espatlla, en breu serà un dels reis del pianisme mundial. De moment, agents, orquestres, festivals i auditoris se'l disputen. Tant és així que ja no té dates lliures pràcticament fins al 2015. Una dada que pot sorprendre en un jove de 21 anys si no se l'ha escoltat. Si l'has escoltat, res no et pot sorprendre.  

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!