Veterania en les variacions Goldberg

Glòria Soler 02-02-2008

HAMMERKLAVIER 2008. Antoni Besses, piano. Bach.
Ateneu Barcelonès, 2 de febrer de 2008

L’obra catalogada amb el sempre inexpressiu número BWV 988 no és una obra fàcil de tocar. Tampoc ho és d’escoltar encara que sembla, segons conta la història, que el comte Hermann Carl von Keyserlingk va aconseguir superar l’insomni gràcies a aquestes 30 miniatures que componen les Variacions Goldberg. Darrera la seva aparent facilitat i claredat no deixen de ser peces dures donat que potser és l’obra més matemàtica i racional del mestre alemany. El cas és que es posa de manifest amb tota la nuesa i alhora amb tot el geni (i parlant de Bach, és moltíssim) l’expressió basada en l’estructura harmònica. La proesa del compositor és que de tot això en resulti una música realment bella.

Si hom les escolta amb deteniment s’adonarà que la dificultat no rau només en l’intèrpret sinó que abraça també l’oient i per això és una peça no apta per a principiants a totes dues bandes de l’escenari. No en va pocs pianistes s’atreveixen a tocar-les. Resulta, doncs, una garantia que qui ho faci les tingui ben integrades al seu repertori des de fa anys i no li tremoli el pols a l’hora de desfilar-les totes seguides sense pauses ni partitura. No hi ha dubte que aquesta és una de les millors maneres d’afrontar una de les peces més conegudes i alhora menys interpretades en públic del gran Bach.

Aquest és el cas d’Antoni Besses, qui va oferir una versió poc historicista però no per això menys vàlida d’aquesta obra que coneix amb profunditat. En general la interpretació fou melosa, acollidora i tendra encara que es va trobar a faltar la pressió justa sobre cada tecla, la que defineix el thelos particular de cada nota. El capteniment en el legato va anar en detriment de la definició en el fraseig i en favor d’una versió amassada i molsuda que tot i resultar poc habitual facilitava un lleuger embarbussament en els passatges ràpids. Tot i així la concentració va ser constant en tot el recital i el gaudi de l’obra, absolut.

Cal destacar d’entre totes les variacions la número 25 on Besses sí que va saber transmetre una emoció continguda que sense ser dramàtica posa de manifest la transcendència mística de la peça. La subtilesa i dolçor que van destacar especialment en aquesta variació i en l’ària que fa de tema van cloure una interpretació de les Goldberg que sens dubte va incentivar les ganes d’aprofundir en Bach a més d’una persona del públic.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!