Visca la festa!

Marta Ramon 29-11-2007

Queens and Kings, amb la Fanfare Ciorcalia i convidats

L'Auditori, 19 de novembre de 2007

I es que no es podia esperar menys d’un concert amb aquest títol: El temps dels Gitanos: Queens and Kings, amb la Fanfare Ciorcalia i convidats.
I això és el que va succeir el passat dijous dia 29 de novembre, una gran festa amb escenari l’Auditori.
En una de les seves poques actuacions al nostre país, la coneguda Fanfare Ciorcalia va crear l’espectacle que d’ella s’esperava. Aquesta banda de gitanos romanesos ha sortit a la fama quasi per casualitat a través de l’emergent indústria de la world music a la zona dels Balcans, arrel sobretot de les famoses pel•lícules d’Emir Kusturika. Tot i que ja fa temps que la música balcànica circula amb grans èxits pels escenaris europeus, aquí encara resulta tota una novetat ben desconeguda. Potser per això o per una mala gestió publicitària de la promotora del concert, Partenope, l’assistència al concert es podria qualificar de fracàs, tan sols platea i una part del primer pis estaven ocupades. I és que trobar el concert dins la programació de la sala era pràcticament impossible, tal és així que ni tan sols hi havia programa de mà. Amb el conseqüent inconvenient que, d’entre els molts artistes convidats que tocaven amb la Fanfare, no hem pogut saber ni tan sols els seus noms.
El concert s’inicià amb l’aparició de tres artistes gitanos “rumberos” espanyols que semblava poc tenien a veure amb els romanesos, doncs tocaven rumbes amb guitarres i “cajón”. Després d’interpretar alguns temes començaren a afegir-se a escena els diferents membres de la Fanfare, una formació de fins a deu músics d’instruments de vent metall: tubes i trombons formant els baixos, trompetistes, clarinets i saxo com a instruments solistes i per a acabar, la percussió, un tambor de Fanfàrria. I ja tenim l’espectacle muntat, de ritmes trepidants, de contratemps accelerats, molt de so, molt virtuosisme, ritme ritme i alegria! Un espectacle de carrer típic dels pobles romanesos, equiparable potser a les bandes de festa major d’aquí, portat a un Auditori.
Sumats a aquesta banda d’homes de poble, anaven sortint de tant en tant dues ballarines gitanes, així com cantants de diversos països relacionats, Macedònia, Bulgària i Romania.

Finalment, en el clímax de l’espectacle vam veure com les músiques d’arreu, conflueixen entre sí, i els gitanos balcànics, amb els seus instruments de vent, poden tocar amb els d’aquí i les seves guitarres quasi insonores. Va ser emotiu veure com s’interrelacionàven i tocaven junts.

Malgrat la mala gestió del concert, l’Auditori mai ha vist una festa similar a casa seva, i és que, com es pot col•locar una música eminentment de ball i de gresca en una sala que tan sols contempla un públic assegut? Tot i aquesta inconveniència el públic va saber gaudir de l’espectacle i, fent de la festa el més significatiu es va aixecar de les cadires i va ballar per tota la sala, fins a arribar a l’escenari! Un magnífic exemple de que malgrat que l’espai no és l’adient, l’important son les ganes que un li posa, i els pocs espectadors en tenien moltes de ganes. La Fanfare va saber respondre amb gratitud a aquest públic entregat i va fer una desfilada fins a l’entrada del recinte, tal i com pertany a aquesta música de carrer, on va finalitzar el concert.
Visca la Festa i Visca la Fanfare Ciorcalia!!

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!