Cultura de l'oci vs. cultura de l'art

La Porta Clàssica 16-02-2007

Per mesurar l’estat de salut d’una societat només cal fer un cop d’ull a l’estat de la seva cultura i de totes les expressions que la difonen i la recolzen, ja que gran part de la personalitat d’una societat brolla de les seves tradicions, de la seva llengua i del l’art que genera. D’aquesta manera, les obres que flueixen dels artistes vinculats a una cultura, i la capacitat del seu públic per tal d’arribar a gaudir d’aquestes, són dues peces clau que es necessiten la una de l’altre i de l’intermediació de les institucions per poder arribar a dir que una expressió cultural gaudeix de bona salut. Per poder arribar a fer aquesta afirmació cal recolzar als artistes autòctons, fer difusió de la seva obra i promocionar l’educació cultural perquè aquesta es reconegui com a pròpia i sigui un veritable reflex de les inquietuds artístiques d’una societat. Cal, en definitiva, fer propi l’art que genera una societat promocionant-lo, mimant-lo i servint-lo al seu públic.

Gran part de la responsabilitat d’aquest complicat engranatge es troba a les institucions públiques: ja que són elles les que elaboren els plans de recolzament cultural, les que promouen i fan difusió de l’art, les que elaboren els grans plans d’educació i les que escullen les programacions als mitjans de comunicació públics més influents.

Si fem, llavors, un anàlisi de l’estat de salut de la cultura, o sigui: un anàlisi de la quantitat i qualitat de cultura que es difon i promou veurem que la gran majoria d’aquesta està íntimament lligada a la cultura de l’oci: aquella que està pensada per divertir i entretenir sense tenir com a prioritats ni el gaudi intel·lectual ni l’enriquiment cultural. D’aquesta manera la cultura esdevé un simple espectacle de fira, com els que hem pogut veure al Fòrum, sempre sota l’ombra terrible d’haver de vendre unes entrades, de la preocupació pels rànkings d’assistència i per fer de tot plegat un producte atractiu per vendre i fer diners.

La cultura no ha d’estar condicionada per res més que per la sensibilitat d’una societat, i les institucions que la recolzen no la poden estar contínuament redefinint. Aquesta situació crea vicis i perills: ens oblidem cada cop més del veritable sentit de l’art: aquell que defineix a una cultura deixant-la sense sentit degut a la seva desaparició. Sentit que es troba molt lluny de la venda d’entrades o de les audiències, d’omplir el Passeig de Gràcia o de construir la plaça més gran del món. Si això no s’entén acabarem només fent Forums, i això suposaria la mort de la nostra cultura.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!