El "canvi" com a mètode magistral en política de gestió cultural

Xavier Gironès 22-06-2011

Els polítics i el "canvi". Una manera d'interpretar la velocitat en la cultura.

-La cultura no necessita ni mai ha necessitat ni de líders ni de dirigents ni de polítics messiànics que arribin al seu càrrec per dictar un camí a seguir. Això no funciona exactament d'aquesta manera. No hi ha hagut excepció que confirmi que una i una altra vegada aquests camins són els equivocats abocant a tot un sector al fracàs i al subdesenvolupament.

Des dels inicis dels governs democràtics que hem tingut ens han fet patir una passarel·la inefectiva de Consellers i maneres de pensar individualitzades que han acabat per crear el caos al sector. Els uns han destruït el que han fer els altres tots convençuts de la seva raó. I, veritablement, de raó no els en falta: Les coses no han anat mai bé i ja us dic que no aniran mai bé si no fem un canvi acord amb les veritables necessitats del sector. El problema dels problemes és que els Consellers es creuen legitimats pels votants en haver guanyat les eleccions i això no és exactament així. L'única legitimació de les urnes és el servei a un poble i mai la justificació d'unes decisions que comencen i acaben en caps del tot inflats d'ego.

El problema és que els nostres líders són uns il·luminats i creuen que la seva paraula serà la definitiva i encertada per redreçar el sector i, malauradament, tots han estat suficientment mediocres per no aconseguir-ho. El problema és que s'ha confós la pràctica de la democràcia amb la democràcia mateixa i això ha esdevingut una oligarquia que dura cada quatre anys (o més). No ha arribat ni arribarà cap Conseller que actuï amb el sector i no pel sector com creuen fer i, una i altra vegada, s'equivoquen i fracassen en tot el que fan. És per això que la paraula més utilitzada per les campanyes polítiques que volen optar al poder és: "canvi" (la darrera de més èxit va ser: "el canvi en positiu"). Podem deduir llavors que els nostres mateixos líders evidencien que els resultats de les seves polítiques no són els esperats i que el sistema necessita, un i un altre cop, canviar. Un i un altre cop. Un i un altre cop... I això és així perquè els polítics practiquen amb les polítiques veritables aplicacions culturals de l'essència d'una cursa d'obstacles ja que altres accions, com la de "construir" una sostenibilitat cultural, requeriria de molt més de quatre anys i, és clar, no tenen temps. El resultat és, un i un altre cop, una mena de plasmació còmica de la gestió cultural projectada en el mite de Sísif. El resultat és que una i altra vegada s'arrossega al sector cap a unes fites que, una i altra vegada, es desmunten per tornar a començar. Tot flueix... tot canvia... però sense absolutament cap direcció ni concert. Segur que la pròxima frase de campanya electoral, si seguim així, serà: "el canvi del canvi". I mentrestant no canvia res. Pobre Sísif. Pobre sector cultural català.

Ara fa dos anys que es va intentar fer drecera. De l'esgotament del sistema va sorgir una reflexió molt encertada (Al·leluia!): que la cultura no es polititzi! Ja s'ha demostrat prou que aquesta pràctica és un error i només porta a més politització (el mateix actual Conseller ho ha declarat moltes vegades). Que la cultura estigui en mans del poble, dels creadors, que no calgui un Conseller efímer i limitat en molts aspectes per dictar camins, línies, amb l'objectiu que un altre Conseller, sempre sota la bandera del "canvi" i el progrés, dicti noves línies i camins que arribaran al mateix lloc: al desencert. Que tot, d'una vegada per totes, tingui una estabilitat i que aquesta permeti desenvolupar i normalitzar el nostre sector cultural. La idea era que si la Sagrada Família caigués en mans del govern ara mateix estarien les obres aturades (com la de la línia 9 del metro). És per això que es va arribar a l'encert del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). Encert que ha patit l'acció de la segadora política del "canvi". El resultat ha estat que tornem a les mateixes, que la idea d'un òrgan independent s'ha esfumat, que Sísif ha arribat al capdamunt de la muntanya i la pedra ha tornat a caure, a rodolar muntanya avall. Ara, una vegada més, esgotats i amb menys esperança que abans, haurem de tornar a baixar la muntanya per tornar a empenya la pedra, per tornar a fer-la caure ja que en això, exactament en això consistirà la nostra política cultural: el "canvi".

Canvi fins i tot en el nom de l'Institut Català d'Indústries Culturals! Que ara es dirà "Institut Català de la Creació i de les Empreses Catalanes", que és diferent. Suposo. O no. No ho és. Jo proposo, per properes legislatures, altres noms amb molta més sensació de canvi: Institut de Creació d'Indústries Culturals Catalanes", o "Institut de Cultura Industrial Català" o... "Cultura Catalana als Instituts i les Indústries" o... Tan se val!!! És igual!!!

El veritable canvi seria que els Consellers (qualsevol) es deixessin de messianismes i creessin eines veritablement efectives per:

  • Primer: escoltar al sector

Per què? Perquè una Conselleria està al servei del Sector. Mai al contrari

  • Segon: analitzar-lo en profunditat

Per què? Perquè sempre ho han intentat fer però sense saber que les respostes les tenim nosaltres, no ells.

  • Tercer: proposar línies d'actuació

Per què? Perquè calen línies per fomentar accions que, si volen, poden durar una legislatura! Però les línies han de ser fermes i han de sobreviure i perpetuar-se per garantir la viabilitat del sector i el seu correcte desenvolupament.

  • Quart: debatre amb el sector les línies d'actuació.

Per què? Perquè serà el sector el que executi les línies. No al contrari com fins ara. Mai les línies han d'executar al sector.

  • Cinquè: executar-les juntament amb el sector.

Per què? Perquè només el sector les pot executar, amb l'ajut d'un govern que camina al seu costat. No al davant. No al darrera. Al costat.

  • Sisè: composar un organisme independent i avaluador de les línies encetades d'actuació.

... no us sona d'alguna cosa això? ... El CoNCA no havia de servir per això?

 

(llavors ens aturem aquí)

 

Efectivament: farem cas al Conseller que per això ho és. Té un currículum que l'avala (llicenciat en història i autor de dos llibres). El seguirem tot i que no ens escolti ja que ell té la raó que en principi atorguen uns pocs vots.

Us equivoqueu: la democràcia no és governar pel poble, és governar amb el poble.

Ha d'arribar un dia en què la Conselleria ens truqui i ens pregunti: Què feu? Ha d'arribar un dia en que enlloc de desplaçar-nos nosaltres per oferir la nostre experiència i projectes sigui la mateixa Conselleria que ho faci. I no li poso nom perquè contínuament en canvia i no pararà de fer-ho mai. És l'etern canvi.

Ja sabem que ens hem d'internacionalitzar. Ja ho sabem. No cal, de veritat, que ningú ens ho digui. De fet no cal que ens expliquin gaires coses ja que tenim molt potencial i les sabem fer. Cal, i això sí que cal, que existeixin orelles a la Conselleria per escoltar-nos. Si això passa alguna vegada la cultura està salvada i el canvi serà, llavors, positiu per no canviar mai més.

 

Fotografia de Marc Soler

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!