Engranatges

Xavier Gironès 15-03-2006

Funciona la música en aquest país?

Quan es vol millorar el funcionament d’un procés o sistema es planteja la manera més efectiva per potenciar el seu rendiment. Davant d’aquest dubte, el fet de determinar quina peça és l’essencial, es transforma en l’objectiu primordial a assolir. Aquesta recerca, però, pot caure en el parany de l’obsessió i corre el risc de transformar l’observador en un element subjectiu que es recicla contínuament en l’absurditat del seu plantejament inicial. Potser, amb sort, podrem arribar a establir una jerarquia entre les diferents peces, basada en la importància del que suposen aïlladament o pel que controlen, però, el cert és que el procés, per definició, no podrà mai arribar a funcionar ni a tenir identitat sense només una de les seves peces. D’aquesta manera, s’evidencia la potent transcendència individual en el col·lectiu complex, i la conclusió general és que tot és, al cap i a la fi, necessari en el seu valor més rotund, encara que sembli insignificant en un entorn complicat i divers.

Que nosaltres mateixos estem sotmesos i formem part de mecanismes i som, de fet, engranatges d’un sistema, és evident. En dotar-nos de societat i esdevenir éssers socials depenem els uns del altres i deixem sense sentit la soledat per poder arribar a fer qualsevol activitat de la vida. Llavors, sota aquestes condicions, gran part de la nostra identitat és dipositada en la identitat del nostre entorn, podent, ell i nosaltres, arribar a influir determinantment en el producte final. Això fa que contínuament existeixin corrents recíprocs que contínuament influencien i redefineixen bilateralment als dos sistemes. Així doncs, nosaltres som, en gran part, responsables del nostre entorn i viceversa.

Després de prendre consciència de les immenses possibilitats sinèrgiques que individualment tenim amb el nostre entorn, esdevé del tot necessari que participem activament d’ell amb la intenció de millorar-lo si existeix l’alerta de mal funcionament, i ho hem de fer de la manera més efectiva possible. L’entorn, la comunitat, la societat... no funciona per si sola sota la pesada llosa del sistema... funciona gràcies a individualitats i per les individualitats.

Funciona la música en aquest país? Com és possible que només existeixi una orquestra a Catalunya? Quina identitat musical volem tenir, si és que en volem tenir cap? Existeix una bona base d’educació musical o patim d’un profund analfabetisme del pentagrama? Quants solistes de renom generen les nostres escoles?... Si no ens agraden les respostes que anem trobant en aquestes i d’altres moltes preguntes, també ens podem plantejar una altra pila de qüestions molt més diferents però que, de ben segur, influeixen en el resultat de les primeres. Participem activament de l’activitat musical del nostre país? Fem saber la nostra opinió per debatre els problemes existents? Som oberts musicalment i intentem adoptar una actitud d’enriquiment? Quant fa que no anem a un concert?... Massa neu verge per trepitjar...

Els problemes intrínsecs d’una societat es generen en ella mateixa i troben la solució, també, en ella mateixa i... no podem oblidar que aquest monstre immens al qual anomenem sistema està irreversiblement format per cèl·lules d’individus que poden arribar a influir determinantment en la seva direcció si saben com fer-ho. Depèn de tu?: info@laportaclassica.com

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!