Ens hem equivocat. Com sempre!

Xavier Gironès 21-03-2011

-És el cas que posem el crit al cel, amb raó, per la retallada pressupostària  que el nostre govern aplica a la cultura i, s'ha de dir, també a tot arreu. Curiosament en temps de crisi sembla legítim que els dirigents facin aquestes coses i resulta una mena de "responsabilitat de poder" el fer-ho. Naturalment aquest exercici és un engany però, com que hem d'anar tots a una... l'engany el justifiquem i el compartim per augurar "temps millors". Llavors, des de l'altra banda del riu és, però, legítim, que les persones que viuen de la cultura intentin que els dirigents que els enganyen reconsiderin el fet de retallar els pressupostos destinats a "moure" els engranatges. El problema d'arrel és que tot això és absoluta i rotundament inútil. Disculpeu, però, us haig de dir una veritat com un temple: No reconsideraran la seva posició i justificaran la retallada emparats en la crisi i diran: "la retallada no és del tot certa ja que el nostre departament ha augmentat la.... bla bla bla...". Política! I nosaltres hi juguem perquè ens hi fan jugar!

Com que estic convençut que tot això no servirà per a res... com que els nostres dirigents s'aniran llançant la patata calenta l'un a l'altre i la retallada serà inevitable... no podrem assenyalar a cap culpable mai! I com que estic segur que d'altres "trepes" aprofitaran la situació per pujar esglaons (ja ho estan fent, jo els he vist) emparats pel "poder", dedicaré la resta de l'editorial a fer una breu reflexió més profitosa. I és que això de la cultura i la nefasta política cultural del nostre país ve de lluny amb o sense diners!

Cert! Abans érem rics, ningú es queixava, però la cultura ja estava tocada de mort a Catalunya. El problema: l'hem tractat de la mateixa manera que es tracta un comerç. Hem incentivat el seu consum! I hem invertit en grans infraestructures! I hem posat al seu capdavant grans gestors! Hem, en definitiva, tractat a la cultura com una cosa banal, un producte més de la nostra societat, una peça de consum lligada al sentit lúdic d'una comunitat. Per això, quan teníem diners, vam començar a podrir les arrels i a apuntalar l'arbre a base de subvencions, auditoris, museus... i ara tot s'enfonsa. Ens hem equivocat. La cultura no és un engranatge més d'una societat basada en el consum: és l'expressió de les persones que la formen però mai el seu producte. I ens hem equivocat perquè hem fet, quan teníem diners, grans auditoris i hem posat a grans gestors i hem tallat moltes cintes d'inauguració i hem... i... i l'art? On és? Algú s'ha preocupat de preguntar-se de quina manera omplim els nostres auditoris? En quina posició es troben els nostres artistes, expressió màxima de la nostra cultura? Doncs bé: es troben desemparats. Abans i ara! Amb o sense diners! El problema no son els pressupostos sinó la manera de gestionar-los i ja us avanço que els gestors que crèiem eren molt bons són, simplement, cargols d'un engranatge equivocat.

La gent de la cultura s'equivocarà si reclama diners. Ens equivocarem si ens creiem part del sistema. Renegarem, si ho fem, del que veritablement som: L'ànima del sistema! I aquest no es mou amb diners, si de cas utilitza els diners però, de ben segur, no de la manera com els hem utilitzat fins ara, sinó fent dels diners destinats a la cultura una manera veritable de fer cultura.

La cultura no vol diners! Vol mitjans per expressar-se, vol foment dels seus artistes, vols eines i maneres per difondre la seva obra, vol contacte directe amb la societat, vol llibertat! I li hem de donar a la cultura el que és de la cultura! Si us fixeu: els artistes no tenen mitjans per expressar-se suficients ni lliures, ni contacte suficient entre públic i artista ni... I d'això s'han encarregat fins ara les polítiques culturals dels diferents governs que, amb o sense diners, no han estat capaces d'entendre tot això i, ara, no podem caure en els mateixos errors de sempre. O canviem o la cultura serà, al final, una cosa per entretenir a la gent i prou, una mica més enllà de Telecinco.

Comentaris

  1. elquecontesta (25-03-2011 14:03):
    Efectivament Romario! Quanta raó que ten!!! Tenim uns polítics i uns intel?lectuals que no ens els mereixem! Tenim a la cultura absolutament desorganitzada i, a sobre, les Associacions que ens representen estan sovint (les més influents) liderades pels mateixos líders corruptes que es troben al capdamunt de les nostres institucions! No traurem mai aigua clara ni solucions d'aquesta gent perquè NO VOLEN solucionar res!!! (qualsevol acció que afavoreixi la cultura suposaria que les seves butxaques i cadires de poder trontollessin i, és clar, son tant pobre gent que només tenen vestits buits per dins i cadires farcides de euros). És una vergonya contínua que suposa, un i un altre cop, que els que ens prenem la cultura de manera seriosa i volem un veritable futur per ella tinguem una cara de tontos que espanta! I sinó, Romario, ves al mirall i mira la cara que se't queda quan llegeixes el diari.

  2. Romario (21-03-2011 16:03):
    Estic d'acord amb tot el que dius. De fet, penso que TOTS els mitjans haurien de sumar-se al manifest "NO retalleu la cultura" que esteu promovent vosaltres i altres entitats. Perquè tot això que feu està molt bé: la consciència sempre la remouen les petites entitats, però... on són els grans mitjans?? On és Godó?? On és el grup Ara Llibres, que pretén liderar intel·lectualment el país?? On és la seva adhesió al manifest?? No l'haurien de promoure, també, la cultura, ells? I saben què és, la cultura i l'art? Ja ho crec, que ho saben. Però només la promouen per omplir-se les butxaques. El públic seguim demanant la seva difusió, i ells se n'aprofiten... només com a intermediaris que s'hi guanyen la vida. Sort en tenim de petits mitjans com el vostre, que viuen la cultura i l'art com el que és: l'ànima de la societat, i no un "iogurt" (ho dic perquè he arribat a sentir-li dir a sa il·lustríssima Ernest Folch, editor de prestigi vinculat al grup Ara Llibres, justament això: "un llibre és com un iogurt..." Amb aquesta mena de pseudointel·lectuals i periodistes venuts no anem enlloc.

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!