Frustracions dels temps que corren

Xavier Gironès 22-05-2006

Acostumats a viure d’expectatives i esperances, moltes vegades un deixa de tocar de peus a terra per fer volar coloms i reflexionar sobre què hauria i què no hauria de ser. Aquest exercici resulta molt pràctic si s’aplica l’autocrítica al seu resultat i si s’hi afegeixen també aquelles variables externes, les que provenen de l’entorn natural, que influeixen tan determinantment en el futur d’un projecte.

Si ens situem en l’epicentre mateix ens trobem enmig d’un projecte de mitjà de comunicació especialitzat en la cultura musical, en català però no localista, d’iniciativa privada, gens polititzat i molt independent, que és sensible a la promoció i difusió de les bases mateixes de la cultura: aquella joventut que puja des de les nostres escoles i que es forma i evoluciona en el seu art. Creiem, fermament, que cal que es tingui cura dels joves artistes i es faci difusió per posar-los en contacte amb el seu públic fent-los madurar. I què millor que predicar amb l’exemple. És aquest el sentit del nostre cicle “Joves Intèrprets Catalans” (JIC) i de gran part del nostre projecte present i de projectes futurs. I aquest és el justificant.

Per dur a terme els seus objectius La Porta Clàssica compta amb l’esforç dels seus col·laboradors, que aporten la seva experiència, i de institucions i empreses que confien en el projecte i es publiciten a les nostres pàgines.

Es pot dir que La Porta Clàssica tira endavant amb esforç intens i diari per dur a terme totes les seves activitats a bon port... Fins aquí tot correcte. Però ara ve la frustració. L’esforç humà és molt gran, i contínuament, per tirar endavant, es fa recerca de recursos que facin viable el projecte. I és aquí on un es pot trobar amb sorpreses diverses...

Les subvencions adreçades a cultura a Catalunya són molt limitades i estan totes lligades a estrictes convocatòries i condicions. En aquest sentit, les institucions i empreses dedicades a la cultura, les que ens dediquem en cos i ànima a fer funcionar la cultura al carrer, exigim del govern que vagi de la nostra mà, que ens doni suport i que sigui transparent en totes les seves accions, i, naturalment, que s’involucri en les nostres activitats sempre que sigui possible. No oblidem que la cultura és un valor que sovint omple indiscriminadament la boca de molts polítics sense saber de què parlen. Però van plovent notícies que no ens deixen indiferents. Són les referents a les milionàries subvencions que el Departament de Cultura dedica a la “Feria de Abril” o tantes altres riuades d’euros i euros dedicades a projectes, com el capitanejat pel senyor Jordi Savall, de repercussió “discutible” al global de la societat catalana. Podem acceptar que la Feria de Abril és cultura... i també el que fa el Sr. Savall, però aquest fet crea un precedent irrevocable i una oportunitat per preguntar-nos què es fa amb els diners públics destinats a la cultura i el perquè de les restriccions justificades per un costat i la “malversació” injustificada per l’altre.

Millor que tot això es quedi en una “rebequeria” i esperem esperançats que el nostre govern, el govern de Catalunya, aquell que vetlla per tots els catalans i ens representa a tots, es preocupi fermament per la cultura del seu país... si és que queda alguna cosa per tenir cura... i si és que algun dia s’atura el ball de dirigents i el caos en la coherència de les línies d’acció. Mentrestant, des de La Porta Clàssica, farem cultura, a pesar de tot. Encara que no descartem el dia que ens proposem obrir una paradeta de “finos y pescadito frito”.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!