L'ESMUC i la realitat musical del país

La Porta Clàssica 19-02-2007

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha posat en marxa la nova Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Un centre d'iniciativa pública que impartirà el grau superior de música, adaptant-se a la Llei orgànica 1/1990 d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), i que donarà un títol equivalent, a tots els efectes, al de llicenciat.

La LOGSE, a nivell general, ha creat un cert descontentament tant a nivell de professorat com d'alumnes, a totes les disciplines educatives. Es tracta, doncs, d'una llei d'idees pensades per destacats pedagogs, però d'aplicació problemàtica per la seva difícil adaptació als antics plans d'estudis que encara s'imparteixen al nostre país.

L'arribada de l'ESMUC a la política d'educació musical ha volgut respondre a un intent de modernitzar el teixit musical català. Aquesta voluntat acadèmica d'àmplies mires, però, no ha tingut unes mesures gaire esperançadores per als estudiants, ja que han vist com s'ha reduït dràsticament el nombre de places ofertes i també com s'han apujat les taxes acadèmiques; tampoc no ho són per a la resta d'escoles d'àmbit privat, per l'estret marge acadèmic i la gens clara activitat d'alguns professors de l'ESMUC, que imparteixen les anomenades "classes externes", sense la possibilitat de titulació superior (representa una autèntica competència deslleial tal com han denunciat algunes d'aquestes escoles).

Cal que passi el temps per veure les conseqüències reals que portarà l'ESMUC en un futur no gaire llunyà. Cal també fer-se algunes preguntes que afecten la possibilitat d'accés a unes classes de música d'ensenyament mitjà i superior d'abast públic no restringit: es convertirà l'ESMUC en una entitat elitista? Serà l'ESMUC una escola per crear genis? D'on sortirà la gran quantitat de músics professionals que necessiten les nostres orquestres i formacions musicals? Es garanteix completament l'ensenyament públic de qualitat que tot ciutadà té dret a rebre? On encaixaran les escoles privades en aquest nou organigrama?

Davant d'aquesta nova realitat docent cal fer una reflexió més profunda sobre l'essència i el tarannà de les institucions públiques i del servei útil als seus ciutadans, com també sobre les possibilitats d'adaptació de les moltes de les escoles privades que, a cop d'esforç i voluntat, han contribuït a reforçar i millorar la qualitat musical del nostre país.

Davant del canvi i la controvèrsia, encara falta molt de debat i molta voluntat d'entesa.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!