No retalleu la cultura?

Xavier Gironès 28-03-2011

-Un total de 92 entitats relacionades amb la cultura entre les quals hi trobem: empreses, associacions, ateneus, plataformes, xarxes i institucions (La Porta Clàssica - LPC3, també) vam donar suport a la iniciativa anomenada No retalleu la cultura que el passat dilluns 21 de març, aprofitant el dia mundial de la poesia, davant el MACBA, es va manifestar públicament en un acte breu però directe. Cal dir que tots els noms adherits al moviment atenen la gran majoria a associacions i petites entitats, empreses i associacions culturals, de marcada experiència i d'aquelles que podríem anomenat de les "trinxeres" de la cultura, de les que desenvolupen la seva activitat "a peu de carrer". Curiosament són les que demostren tenir una sensibilitat cultural més accentuada i una responsabilitat social més encertada i agosarada. Així doncs unes 700 persones es van aplegar a la manifestació  i, entre elles, absolutament cap dirigent d'aquelles institucions culturals més afectades pels retalls i que, a priori, haurien d'alçar més la veu. Curiós, no? I més quan veritablement resulta absoluta i rotundament impossible no donar suport a un moviment que resta a la recerca de millorar les condicions actuals i futures de la cultura al nostre país, no? I que a sobre ho fa de manera col·laborativa i intentant aportar noves idees i obrir nous diàlegs! On s'han ficat els grans? Quins fins són els que impedeixen que les institucions del govern estiguin al servei del "poder" i no de la societat? On s'ha vist?

14 han estat les associacions que, més un sindicat, van iniciar el moviment actiu degut a l'anunci polític de retallar els pressupostos de cultura. Arribada la situació d'haver de fer més forats dels que toquen als cinturons fa preveure que el sector sencer ensopegarà definitivament amb els seus propis pantalons deixant el cul enlaire i fent que, el seu caminar sigui encara més matusser, disbauxat, trist i ridícul. Va ser, però, una gran associació, la de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya, l'APGCC, inscrita a darrera hora en el manifest, evidenciant la seva poca sensibilitat (o encert) pel tema, la que finalment està capitanejant i sembla que ho farà definitivament en el futur alçant-se com a veu cantant de les converses amb el Ferran Mascarell, tot un Conseller que ni ha arribat als 70 dies i que ja es troba amb una crisi del sector. Tot un rècord?

El panorama, no cal que insisteixi, és trist i desolador. Per posar-se a plorar. Resumeixo?: Tenim un sector desgranat, desangelat i amb por, sense líders que valguin la pena i sense que les idees romanguin en les grans institucions on pertoquen. On els problemes només són identificats pels més petits i on el moviment es troba només a les microinstitucions i, les macro, abraçades al poder, confonen la seva funció amb el vassallatge i s'obliden de la societat que representen. Algunes criden i alcen el dit només "perquè consti en acte", però sense assenyalar a ningú. No fos cas que... que res! Però això no va passar la tarda de dilluns 21 (que també), això va passar cada tarda de cada dia des de fa temps i ara comencem a entomar la realitat.

Retallar la cultura? No! Aquest no és el tema principal de la tragèdia! Es pot retallar l'espai d'escriptura d'un DIN-A4 per fer cabre menys paraules? O les barbes dels pinzells perquè pintin menys formes? O el carbonat del basalt perquè s'erosioni més ràpidament l'escultura? El pal de paller és el retall dels diners que van a parar a la cultura! I, seguint el fil del tema, sincerament: espero que la cultura no estigui més retallada més enllà del que ja està en les limitacions evidents dels nostres dirigents que, cada dia, demostren la seva pobresa d'idees als quatre vents! Aquí sí que es troba retallada! A les institucions que ens representen i no als nostres creadors! El creador, l'artista que pot morir ofegat per aquest ambient irrespirable manté la cultura més rica que mai. El problema, més enllà del tema, és si els nostres artistes esdevindran màrtirs finalment o es convertiran en artesans mediocres però lucratius, com volen els de dalt. Ho dubteu?

La política cultural (terme molt encertat) encapçalada pels darrers governs i explotada sembla, després de diverses entrevistes i declaracions, pel Conseller Mascarell és, des del seu origen fins a la intencionalitat final, una mena de producte encaminat a fer de la cultura un dialecte de l'esbarjo, el divertiment, l'oci del cap de setmana o del dijous nit abans d'anar a Luz de Gas... a la cultura se la vol tractar com una mena de consumible més ja que aquesta ha de generar, per definició i segons paraules del nostres polítics (l'actual també) benefici econòmic! I la subvenció ha de deixar d'existir deixant pas als "cachibaches" culturals perquè la gent els compri i es generin beneficis. Doncs bé: això sí que suposa un retall, encara que no cultural: suposa un retall cerebral. Una mena de lobotomia cultural de mena.

La paraula "subvenció" en el marc de la cultura ha esdevingut un terme proscrit i gairebé prohibit. Ara per ara pronunciar "subvenció" és com dir "holocaust", "tsunami" o... "Millet"; totes són paraules que sonen malament i generen dissonàncies i converses que més val no iniciar. Ara s'ha de dir: "inversió". La cultura no s'ha de subvencionar mai més! Això ha estat un error històric fruit del "pipiolisme" dels antics dirigents i de la poca maduresa del sector! Massa diners al cabàs! Per això, ara que toca (no?), ara la cultura s'ha de finançar. Per això farem de la "creació" una "producció", i dels "usuaris" de la cultura uns "consumidors", i dels "museus" uns "mercats"... farem dels que "dirigeixen" institucions culturals "grans gestors" i de les seves accions "plans d'empresa". I tindran èxit si tenen beneficis, i seran més bons gestors si topen amb aquella producció que generi més audiència!!! (tu, tu, tot, tothom, tothora, tot...). Farem que la cultura, de cop i volta, sigui la perfecta gallina dels ous d'or! Us n'adoneu? Si! Farem de la cultura tot un mercat on els valors seran les creacions que seran consumides generant beneficis perquè, senyors, no podem trair-nos i negar que vivim en una societat de consum i, si la cultura genera identitat què millor identitat per la nostre societat que els diners! És Perfecte!

Aquesta és una idea genial! De la cultura sorgeix creativitat i aquesta és una font primària d'ingressos! No? Efectivament! Aquesta hauria de ser la realitat! Però ens topem amb un error de base que no podem fer ulls clucs: la cultura no està pensada per generar diners ja que aquesta és, per definició, un tret identitari i una forma de recerca de la veritat que no entén d'economia des que es va abolir l'esclavatge.

I per això i per tot l'escrit i llegit no veig cap dirigent ni cap persona que pugui decidir alguna cosa que sàpiga primer: què és la cultura i; segon: què vol dir fer política cultural.

Us diré un secret: la resposta la tenim nosaltres! Algú la vol escoltar?

Mentrestant tirarem de grans gestors, que ompliran d'ofertes i anuncis els nostres temples i convertiran les obres d'art en beneficis que jugaran a borsa... Fins que ens cansem... o no! Fins que veritablement retallem la cultura perquè ens oblidarem de què és veritablement:  identitat o un producte de consum? (ara no recordo)

 

Il·lustració: modificació de l'elaborada per la Luci Gutierrez per la Plataforma "No retalleu la cultura"

Comentaris

  1. Xavier Gironès (03-04-2011 13:04):
    La cultura s'ha integrat (o l'han fet integrar) molt malament en la política. Això s'ha evidenciat en moltes ocasions en no saber, les nostres generalitats, com fer-la funcionar ni cap a on fer-la caminar. Es can inventar l'ICIC, després el Conca... iniciant les seves aventures sense saber ben bé les seves funcions ni futur. Alguns l'han tractat com una mena de moneda de canvi electoralista sense saber com funciona realment, altres l'han posat a l'alçada del consumisme i han buscar productes per vendre entre l'art amb l'objectiu de fer-la sostenible. Ara, arribats a aquest punt, no tenim més que un camí possible: que la pròpia cultura imposi la seva política fer-nos sentir abans de que sigui massa tard, ja que el camí contrari no ha funcionat. Hi esteu d'acord? Moltes gràcies per la participació, comentaris i lectura!!!

  2. Montserrat (01-04-2011 10:04):
    Crec que la CULTURA sempre es la "Ventafocs" de tot.El spolitics (molts) en tenen? A l´Escola s´ensenya correctament? I a vegades els que diuen que en fan en saben realment? Pobre Cultura!!!!

  3. Mònica Pagès (01-04-2011 10:04):
    Estic totalment d'acord! Un dels errors ha estat anomenar "indústries culturals", com si la cultura fos fer mitjons o raspalls, com si fos un producte industrial més, un producte més de consum, com molt bé dius. On és l'art que realment genera un discurs crític amb la societat, on són els artistes que no es volen convertir en artesans de l'oci o en productes de museu? Gràcies per aquest article, Xavier.

  4. Enric (01-04-2011 01:04):
    Només tinc 1 paraula IM-PRES-SIO-NANT

  5. un de la terra (29-03-2011 16:03):
    Un article molt ben travat de la situació actual de la cultura del nostre país, fet amb grans dosis d'ironia per no haver de plorar de l'estat lamentable de la política cultural que es va dur a terme durant tants anys i que es portarà a terme en un futur. Els nostres polítics simplement volen que les persones es tornin imbècils, sense capacitat de sentit crític i en això la cultura hi té molt a dir. Senyors, l'essència de la cultura no va parella amb el comerç ni té res a veure amb tot això; la cultura és la recerca humana, l'expressió del que som realment, la passió espiritual i intel·lectual que ens fa viure. Gràcies per l'article!

  6. un de la terra (29-03-2011 16:03):
    Un article molt ben travat de la situació actual de la cultura del nostre país, fet amb grans dosis d'ironia per no haver de plorar de l'estat lamentable de la política cultural que es va dur a terme durant tants anys i que es portarà a terme en un futur. Els nostres polítics simplement volen que les persones es tornin imbècils, sense capacitat de sentit crític i en això la cultura hi té molt a dir. Senyors, l'essència de la cultura no va parella amb el comerç ni té res a veure amb tot això; la cultura és la recerca humana, l'expressió del que som realment, la passió espiritual i intel·lectual que ens fa viure. Gràcies per l'article!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!