Política i cultura

La Porta Clàssica 19-02-2007

Són moltes les obligades interaccions entre el món de la cultura y la política que fan plantejar sovint l’origen de la creació artística o iniciativa cultural en funció de la seva natura. A través de les institucions públiques no només es canalitzen ajuts i recolzaments de característiques diverses a les anomenades iniciatives culturals, sinó que també es genera creació i cultura pròpiament dita sota criteris sovint polaritzats pel color polític del partit governant. Aquest fet ens fa plantejar el límits de la cultura i els inicis de la propaganda política.
La cultura sovint és tractada com una eina promocional a totes les campanyes electorals per després quedar soterrada en el darrer lloc dels pressupostos o oblidada a les mans d’institucions més vinculades al partit que al compromís social que suposa la cultura.

D’una altre banda les anomenades indústries culturals garantitzen que la cultura sigui i es promogui des del poble mateix, el seu creador, difusor i receptor, sense la polarització de criteris polítics ni filtres avaluadors discriminadors. El paper final del poder polític sobre la cultura hauria de ser el d’interaccionar tot el regitzell d’iniciatives sorgides arreu del territori per fer-les viables, per pluralitzar-les i fer-les fortes amb institucions que s’allunyin de l’acció creadora per pasar a ser gestors de la creació que el mateix ciutadà genera.
Cada vegada es fa més necesaria la figura d’una institució que promogui veritablement la cultura i que estigui en una situació prou allunyada de la creació com per a poder estar al corrent de totes les iniciatives i promoure-les de manera efectiva, sense intercedir ni formar part d’ella.

La cultura no hauria de ser de cap color ni forma concreta, hauria de ser de tots el colors i formes i de tants i tantes com sigui possible sense discriminació ni límit. En aquest sentit el paper d’un organisme que crei sinergies, que faci arribar totes aquestes iniciatives als seus principals destinataris: el ciutadans, que faciliti la comunicació i que fomenti la creació d’eines veritablement efectives per fer que l’esforç creador cultural no sigui cap problema per l’artista.

La cultura quan es vincula a un partit o institució deixa de ser per si mateixa per esdevenir propaganda o merchandaising institucional. En aquest terreny encara hem de viure un canvi radical, començant per la mentalitat dels nostres líders. En aquest aspecte és molt important fer-los entendre que l’art i la política, avui en dia, si parlem de diversitat i llibertat, no haurien d’anar mai de la mà.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!