Que la política no espatlli la cultura

Jordi Gironès 01-06-2006

Ara que sabem el que ens costa als catalans el “fino” i el “pescaíto frito” que puntualment ens serveix any rere any el senyor Garcia Prieto, des de la seva intocable i inventada poltrona autoanomenada “federació cultural”, potser seria hora que ens preguntessim a quina “cultura” serveix el nostre govern a base de talonari de subvencions i, sobretot, quina sincera o mesquina relació s’estableix entre cultura i política. Si bé el cas del senyor García Prieto representa l’exemple més palpable de la genuflexió del poder per una considerable quantitat de vots instal·lats en la peineta, els faralaes i el folklore més primari, l’anomenada “cultura popular”, a l’altra banda dels pressupostos hi ha una altra manera de subvertir els calés: els que esmerça l’anomenada “alta cultura”.

És aquesta una forma de cultura esfilagarssada i impopular, altiva i distant. Una cultura que no arriba a la majoria de la població i que només està encunyada per efectius professionals que saben moure’s com ningú entre els sinuosos viaranys de l’administració. És una cultura de qualitat però peca de petulant, de pretenciositat i serveix com a grandiloqüent aparador de governs sense gaires més idees al calaix.

Tant l’una com a l’altra, durant molts anys han format part d’una realitat maniqueista: o la populatxeria amb rèdits polítics, la que va directa a l’estòmac, o els grans projectes que ens han de salvar com a país i fer pujar l’autoestima nacional. Tant l’una com l’altra són un síntoma inequívoc del fracàs d’un model dissenyat exclusivament per eixugar pressupostos de cara a la galeria i tant l’una com l’altra deixen de banda, per exemple, aquella cultura més arrelada a la realitat del país als ateneus, a les associacions, a la joventut, a la gent de carrer... Només així aconseguirem que les polítiques culturals no siguin un paràgraf més d’un programa electoral d’un partit polític i esdevingui una manera de servir la societat de forma efectiva, plural i apolítica. Només així la salvaguardarem de les arbitrarietats partidistes a les quals, darrerament, hem estat impertèrrits espectadors. Que la política, doncs, no ens espatlli la cultura.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!