Sobre les polítiques culturals actuals o com convertir els temples en mercats

Xavier Gironès 12-04-2011

-Existeix, i crec que s'ha d'advertir, una tendència de moda en la gestió i la política cultural que pot ser a la llarga molt contraproduent i nociva. Els seus efectes, molt negatius en el desenvolupament cultural d'un país, poden ser encara més tòxics en trobar-nos sotmesos fins el coll en temps de crisi econòmica crònica. Es tracta d'un fet que resulta esperonat i catalitzat pels complicats temps de restriccions pressupostàries, sempre posteriors a anteriors temps de bonança econòmica (encara que evidentment desencertada i especulativa), que deixen a projectes i infraestructures culturals que en principi han d'incentivar i promoure la cultura, en una situació molt delicada i vulnerable.

El problema, doncs, és que les polítiques culturals implantades fins ara no responen honestament amb objectius que haurien d'assumir amb responsabilitat i claredat política, ja que responen a objectius molt allunyats del seu epicentre natural més propis d'un mercat de barri que d'un projecte cultural global.

Un cop advertits del problema encara no us presentaré el tema ja que crec que aquest mereix d'una introducció explicativa una mica més extensa per aclarir-lo del tot. I es que les polítiques culturals, per definició bàsica, s'han de basar en els principis dels valors estratègics de la cultura com a difusors d'estàndards simbòlics i comunicatius en els que es fonamenten les identitats col·lectives. Això vol dir que els seus efectes han de ser eminentment positius en el desenvolupament de la creativitat i l'autoestima del col·lectiu de persones en les que es desenvolupa amb la necessitat obligada que aquesta evolucioni i generi beneficis tant socials com econòmics lligats a l'art que se'n derivi i, finalment, també amb la necessitat de preservar i fomentar el patrimoni col·lectiu de caràcter cultural, històric o natural. Les conseqüències de les polítiques culturals han de ser, doncs, el desenvolupament creatiu i fidel d'un col·lectiu que hi participarà activament en formar part involucrada de la seva acció: la de crear, recrear idearis i identitat i preservar una personalitat amb tots els seus símbols i característiques creatives pròpies. I això, aquest fet, si s'arriba a aplicar de manera correcta pot arribar a generar la meravella de la: qualitat intel·lectual, maduresa social, desenvolupament creatiu, art i identitat social. Genera, en definitiva: riquesa!

Aquesta darrera paraula és la clau! És la que vull lligar amb l'inici: Riquesa. Ja que heu de ser conscients que la riquesa que generen les polítiques culturals han de trobar el seu origen en la cultura i mantenir vassallatge amb ella. Això vol dir que l'han de generar, potenciar i preservar. I, naturalment, això vol dir també: que no s'han d'equivocar en el seu principal objectiu i no han de prioritzar mai la generació de riquesa econòmica per sobre de la cultural tractant l'art com una mena de producte sotmès als valors mercantils.

El fet és que, ara sí que presentaré el problema; m'espanten molt les polítiques culturals imposada des de fa temps pels nostres governs que han arribat a tergiversar els valors de la cultura com a valors productius i lligats a l'oferta i la demanda. Aquest fet s'agreuja ara per la crisi i li dóna ales a l'invent i això no hauria de ser ni molt menys així. Les polítiques culturals han de ser conscients que el material que tracten és l'etèria identitat d'un poble i la seva expressió creativa i identitària i han de ser conscients que la riquesa que generen multiplicarà qualsevol benefici econòmic que acabi en un pressupost, al final d'un projecte, amb balanç zero (per fer-lo sostenible).

Creieu, doncs, que hem de fer servir els nostres símbols culturals per vendre'ls al millor postor i així generar prou diners per fer viables les nostres infraestructures culturals deixant de banda la seva essència? Hem de deixar que el primer objectiu dels nostres gestors sigui augmentar els ingressos deixant de banda el sentit de la seva feina (són gestors culturals... no?)? A costa de què? De malmetre la nostre riquesa cultural? D'hipotecar la nostre identitat a un euribor del 2,093% (dades d'abril). Ha de ser una prioritat d'un gestor cultural compromès el trucar al Justin Bieber per fer-li pagar per tocar al Palau i així eixugar un deute que mai hauria d'haver existit? Hem d'omplir fins a vessar de turistes de les Rambles els nostres monuments per fer-los sostenibles econòmicament arriscant-nos a la degradació i a la tergiversació del seu sentit original i, el que és més greu, a un sense sentit extrem?

Si prioritzem l'euro per sobre de l'art, la creació i el veritable foment de la cultura caurem en l'abisme de la mediocritat, i els que signin els acords que ens empentin cap aquesta situació seran responsables de l'agonia cultural d'un poble i seran recordats i assenyalats per això.

Ara que... Senyors polítics i gestors culturals: si creieu que els diners ho són tot en els temps que corren i us han contractat o escollit per això us proposo una idea que segur us resulta magnífica i, si voleu, la podeu fer servir lliurement: Acord multimilionari amb Nike per associar la seva marca a la identitat de tot un país (7 milions de possibles compradors) i fer que els seus jugadors com Cesc Fabregas, Gerard Piqué, Wayne Rooney, Bojan Krkić... fessin un espectacle de tocs de pilota amb música rap al Palau o a l'Auditori... és igual. Èxit brutal! S'ompliria fins la bandera cada sessió i els ingressos serien espectaculars i, a sobre, queda justificat ja que el futbol també és cultura. Llestos!!!

No. Això no és així. No? I encara que crec que he exagerat fixeu-vos bé ja que s'han fet coses més desgraciades que la proposada i, malauradament, encara hem de veure una pila més d'aquestes ja que les mans que signen són prolongacions de caps plens de tergiversades polítiques culturals i idees sostenibles.

No fem dels nostres temples simples mercats. No fem de la nostre cultura una moneda de canvi que es vengui molt barata.

Comentaris

  1. Xavier Gironès (16-04-2011 11:04):
    En resposta a les teves observacions, primer de tot gràcies per fer-las. Tot un plaer el poder respondre't! Naturalment no és la meva intenció atraure públic adolescent enllaçant vídeos del Bieber aquesta editorial per diverses raons: un enllaç mai et garanteix el públic del target del vídeo associat i, naturalment, la intenció d'aquest és evidenciar un fet que es podria donar: que el Justin Bieber arribi a cantar en un futur molt proper al Palau de la Música. A partir d'aquí crec que seria molt bo obrir debat per concloure la funció i l'objectiu de les nostres infraestructures culturals i dels gestors que les gestionen. Aquesta sí que ha estat la intenció d'aquesta editorial, com has pogut llegit. L'altre tema, el dels guiris de les Rambles... certament!!! Tant debò tots fossin així! Aquí et confesso que, tot buscant vídeos de turistes aquest vaig trobar que era molt original i el vaig afegir. Veritablement la cultura de les Rambles s'ha deteriorat molt i això sí que és un molt bon baròmetre de tota la resta de situació cultural del nostre país. També un bon tema a reflexionar. Moltes gràcies pels teus comentaris. Espero haver-te contestat. Salutacions

  2. voral (15-04-2011 19:04):
    Amb certs matisos, estic d'acord en el que dius, però només un parell d'apunts: 1. En el context d'aq article, què hi pinta un enllaç a un vídeo del Bieber?? Busques audiència adolescent?? 2.I l'enllaç als guiris a Colom, vols dir que és representatiu dels turistes que omplen els monuments?? Signaria ara mateix que tots els guiris fessin el mateix que fan els de la batucada. Potser recuperaríem l'ambient festiu, llibertí i cultural (!) que tenien les Rambles a principis-mitjans del s- XX, que és el que hi trobo a faltar.

  3. un de la terra (12-04-2011 18:04):
    Molt bé, si senyor! Així és com haurien d'actuar els dits gestors culturals i les polítiques culturals afins. Res més clar que el dit aquí. Així s'ha d'actuar, amb responsabilitat social i cívica. Així s'ha d'actuar si volem que la cultura que genera tot un poble sigui vista com a riquesa del seu teixit social, verterbrador real de la seva civilitat i de les causes nobles que el signifiquin. Cultura, senyors, no és un pot de confitura que deixes allí esperant que algú el compri, no. Cultura és un animal civilitzat gegant que viu, que es mou i que ha de viure. Cultura és el gest de tot un poble i verterbrador del seu coneixement, i llegat de la seva manera de veure la civilització. És hora de canviar de mentalitat!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!