A la recerca de tresors perduts

Josep Pascual 26-05-2012

Das ist meine Freude. Soprano cantatas from the Grossfahner-Collention

Maria Jonas, soprano; Chursächsische Capelle Leipzig.

CPO, 2011

-El 1994 diversos membres de l'Orquestra de la Gewandahus de Leipzig, de l'Orquestra del Festival Händel de Halle i alguns músics independents fundaren la Chursächsische Capelle Leipzig. El camp d'acció d'aquesta agrupació és, des d'aleshores, la recerca de tresors oblidats del barroc, especialment aquells que es troben amagats i en un silenci ja massa perllongat als arxius i biblioteques d'Alemanya central. Naturalment aborden l'execució de les seves troballes amb instruments d'època i amb criteris històrics i la seva formació, necessàriament variable segons les obres que interpreten, convida sovint artistes destacats de l'historicisme, com és el cas de la soprano Maria Jonas que pren protagonisme en el CD que avui presentem. Aquesta deixeble de Montserrat Figueras a Barcelona i de René Jacobs a Basilea es troba com peix a l'aigua en aquest repertori i amb els músics que l'acompanyen. Una nova mostra de novetat interessant del sempre, però sempre, interessant segell CPO. El repertori es nodreix de vuit de les més de tres-centes cantates que comprèn l'arxiu de les viles d'Eschenbergen i Grossfahner, a Turíngia, destinades als serveis de les esglésies protestants de la zona i que es troben en manuscrits feliçment conservats. Podem descobrir aquí compositors molt poc (o gens) coneguts com Johann Heinrich Buttstett, George Friedrich Künstel i Johann Topf, al costat dels més divulgats Johann Pachelbel i George Philipp Telemann - aquest darrer, sobretot gràcies a la discografia dels darrers anys, una font contínua de sorpreses. Hi ha moments que evoquen el recolliment i la sobrietat pròpies de la música sacra i altres que estan marcats per un estil teatral, però domina sempre l'expressió lírica i el bon treball dels músics d'ofici que, sense dubte, foren els seus artífexs, amb alguns moments de gran música, com l'extraordinari diàleg entre soprano i violí amb què comença la cantata TWV 7:32 de Telemann, una d'aquelles joies que trobem de tant en tant. De fet, al llarg de tota la cantata el diàleg entre violí i soprano és constant fins al brillant - però malauradament massa breu - Al·leluia final. El continu, com passa al llarg de tot el CD, és imaginatiu i creatiu, bon fonament de tot l'edifici sonor com correspon però també més que un mer acompanyament. La modèstia originària d'aquestes obres i la sinceritat de les interpretacions fan que l'audició d'aquest disc esdevingui una experiència musical gratificant.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!