Bach a la tiorba

Josep Pascual 29-01-2007

per Andreas Martin

Bach, Johann Sebastian
Suites BWV 995 i 997. Preludi en do menor BWV 999. Fuga en sol menor BWV 1000

Andreas Martin, tiorba
Harmonia Mundi
HMI 987051 DDD



Andreas Martin és un músic alemany, de Frankfurt am Main, que viu, ja des de fa tres anys, a Vilanova i la Geltrú. Li agrada viure a Catalunya, pel clima, per la gent… n’és un enamorat. Fa poc, aquest que subscriu va parlar amb ell i l’entusiasme de Martin era ben palès; l’entusiasme pel nostre país, per la música que interpreta (i per la que no), pels instruments que toca (i pels que no)… És a dir, Martin és d’aquelles persones de qui te n’adones que la música és la seva vida, que transmet calidesa, que fa de bon xerrar i que, quan el coneixes un cop has sentit la seva música, entens perquè toca com toca. I és que si com a persona et cau bé, quan escoltes la seva música et captiva. I és per això, pel seu entusiasme. Però es tracta d’un entusiasme reflexiu (com diria l’escriptor i amic Vicenç Llorca), un entusiasme que sorgeix del profund coneixement d’allò que té entre mans, perquè de com interpretar Bach en sap un niu. No és el seu un Bach arqueològic ni “només” historicista ni “purament” filològic; és un Bach ben informat (abordat amb erudició fins i tot) però també amb passió, com no pot ser d’altra manera. Martin coneix les limitacions del seu instrument però sap treure el màxim de profit de les seves possibilitats. Així doncs, per fer que la seva interpretació sigui viva treballa especialment l’articulació, el contrast dinàmic (bastant estret, però prou suficient per a un músic sensible com ell és), el fraseig… Per a aquest primer volum de l’obra integral per a llaüt de Bach (amb un altre volum n’hi ha prou si només es tracta d’obres originals i la seva aparició no és imminent però sí propera) Martin ha triat una tiorba i no un llaüt. Per què? Doncs, senzillament, perquè li agrada com sona la tiorba en aquest repertori (li entusiasma). Però no és només per això (la reflexió que fa que l’entusiasme esdevingui reflexiu), sinó perquè tal com ell mateix ens ha fet notar, de la mateixa manera que Bach parla en les seves obres per a teclat de Klavier (designació genèrica), en el cas de la música per a llaüt parla de Kompositionen für Lauteninstrumenten, de manera que pot triar entre diversos instruments de la mateixa família decidint-se finalment per la tiorba. Per cert, una tiorba d’exquisida sonoritat i timbre preciós, obra del luthier alemany Andreas von Holst, construïda a Munic el 1996 sobre un model austríac Tieffenbrucker del segle XVIII. Martin coneix profundament aquest repertori després d’haver-lo treballat durant molt de temps i ens ofereix unes interpretacions magnífiques, que alhora aconsegueixen fer tant que ens adonem de l’encant melòdic de Bach fins i tot allà on sembla més sever, com que contemplem la majestat i el rigor del riquíssim contrapunt bachià. Si voleu un Bach cantable i que us sorprengui per la seva bellesa però també per un enfoc apol·lini amb el seu punt dionisíac, i tot ben informat històricament i molt vital i poètic, aquest és el vostre disc. I per molt que ens agradin les versions d’aquestes obres amb les quals hem crescut (penso en les de John Williams a la guitarra, per exemple), aquestes de Martin no faran que hàgim de triar; ens quedem amb les de sempre i amb aquestes també. Sempre serà millor sumar que restar, oi?

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!