Bretón simfonista

Josep Pascual 13-07-2012

Las 3 sinfonías, de Tomás Bretón

Orquesta Sinfónica de Castilla y León. José Luis Temes, dir.

Verso, 2011

-Segueix la tasca de recuperació del patrimoni simfònic espanyol de Temes al segell Verso. Ara arriba el torn d'un dels grans de debò, Tomás Bretón, compositor de la inoblidable i magistral La verbena de la Paloma però també autor de pàgines simfòniques destacables amb les seves tres simfonies al capdavant. Bé, quatre si hi afegim una simfonia juvenil que no ha estat inclosa aquí i que fou rebutjada pel mateix compositor. Aquella peça escrita als disset anys i titulada Sinfonia a gran orquesta va ser subtitulada per Bretón anys després com Sinfonía de la necesidad ja que va fer-la per mirar d'aconseguir alguns diners tot just arribat a Madrid de la seva Salamanca natal. D'aquesta simfonia anterior al catàleg diguem-ne oficial han sobreviscut unes quantes pàgines d'allò que degué ser el seu primer moviment de manera que ara, amb aquesta edició, som davant d'una veritable integral simfònica de Bretón atesa la més que probable irrellevància d'aquest treball primerenc per més que desvetlli en nosaltres una comprensible curiositat. Escrites entre 1872 i 1905, aquestes tres simfonies, ambicioses i amb moments sorprenents, han restat en silenci - tret d'un enregistrament introbable de la Segona dirigida per Max Bragado-Darman, precisament al capdavant de la mateixa orquestra que ara ens ofereix la integral sota la batuta del sempre admirable Temes - i no han estat massa cosa més que una dada enciclopèdica.

La Simfonia núm. 1 és obra d'un jove de vint-i-dos anys que té clars els seus models com a punt de partida per al seu desenvolupament. I aquests models els trobà sobretot en el primer romanticisme, en Schubert i molt especialment en Mendelssohn, tot i que algun eco de música francesa s'hi deixa sentir amb claredat sobretot pel què fa al melodisme. Sense cap dubte, el moment més destacat d'aquesta obra és el seu segon moviment, un esplèndid Andante on a les influències ja esmentades hi podríem afegir les de Wagner i Bruckner, fet que fa que aquest fragment sigui molt especial dins el simfonisme espanyol de l'època - una època en què Bruckner no era precisament una celebritat - i encara trobem algun parentiu amb Gounod. Ara bé, tot això no vol dir que la música de Bretón no tingui personalitat, però és evident que és una personalitat que, tot i ser-hi ja, s'anava formant a partir d'uns referents clars. La Simfonia núm. 2 té un inici clarament mendelssohnià i anem trobant al llarg de la seva audició un classicisme més clar que a la Primera, però no es tracta del classicisme de Haydn o Mozart sinó més aviat del de Beethoven que ja apunta vers el romanticisme i en aquest sentit el segon moviment, un altre magnífic Andante, n'és expressió fidel, el mateix que diríem del tercer - Presto - . La Simfonia núm. 3, probablement orquestració d'una obra de cambra, clogué l'aportació de Bretón al simfonisme, potser a causa de com de durament va ser tractada per la crítica. En tot cas, és evident que es tracta d'una obra de maduresa del màxim interès - sense, però, menystenir la vàlua de les dites anteriors - . Escrita el 1905 i estrenada per Arbós l'any següent és clarament l'obra d'un romàntic que encara mira els primers romàntics germànics i potser ignora deliberadament l'anomenat classicisme romàntic de Brahms tot i que no sembla aliè a la influència de Bruckner, ja no tant de Wagner - si és que aquesta existí mai tret d'algun apunt que podríem titllar de wagnerià especialment a la Segona - i potser encara seduït pels francesos, sobretot per Gounod. La influència de Mendelssohn, per exemple, la trobem clarament expressada a l'acompanyament de l'Scherzo - tercer moviment - tot i que la melodia és molt personal i gens mendelssohniana.

Un cop més, cal aplaudir Temes i Verso per oferir-nos joies com aquestes simfonies en unes condicions de qualitat perfectament homologables a les de qualsevol simfonista que mereix ésser divulgat. I Bretón n'és un.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!