Carlo Bergonzi, live in concert

Antoni Colomer 06-02-2007

Compositor: Obres de Verdi, Mascagni, Rossini i Puccini
Intèrprets: Carlo Bergonzi (Orch. della radiotelevisione della Svizzera)
Director: Bruno Amaducci
Segell: Fábula clássica
Referència: FAB29912
Distribució: LR Music


No hi ha millor lliçó per a un jove estudiant de cant que veure i escoltar un gran cantant al final de la seva carrera. Si es tracta d’un intèrpret que no ha respectat la seva veu i la seva tècnica no ha estat prou depurada, normalment el que presenciarà aquest estudiant serà una runa vocal.
Si per contra es tracta d’un cantant que ha sabut escollir el seu repertori, ha permès que el seu instrument evolucionés amb naturalitat i ha estat dominador de tots els recursos tècnics, podrem gaudir de l’essència del cant en estat pur, sense exhibicionismes distorsionadors.

És aquest el cas de Carlo Bergonzi, el més gran tenor verdià de la segona meitat del segle XX, que en aquest recital a Lugano, a l’ edat de 70 anys, demostra que, encara avui, cap tenor en plenitud de facultats pot cantar amb aquesta autoritat fragments d’“Il trovatore”, “Un ballo in maschera” o “I Lombardi”.
Amb un magisteri en el legato inigualat i inigualable, una claredat rotunda en l’exposició del text -la “parola scenica” de què parlava Verdi-, un control de l’aire impecable i una personalitat en el fraseig única, Bergonzi ofereix aquí el testament de tota una gloriosa carrera.

Verdi es canta així i de cap altra manera.

Evidentment, el registre agut es veu afectat per la lògica distensió muscular diafragmàtica que comporta l’edat. Però, quina importància té això davant d’un “E lucevan le stelle” esgranat amb la senzillesa i emoció amb què només un autèntic catedràtic del cant ho pot fer?

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!