Centenari en versió pop

Borja Duñó Aixerch 28-10-2012

Cançons de la veritat oculta

Judit Nedderman, veu

Bankrobber, 2012

-Aquest disc, que apareix mesos després de l'espectacle del mateix nom, és una manera fantàstica de celebrar el centenari del naixement de Pere Calders. Com recorda Diana Coromines a les notes del disc, 1912 és l'any de l'enfonsament del Titànic i, per Calders, aquesta tragèdia era un signe inequívoc de la fal·libilitat de la tecnologia i el progrés. Potser aquest és l'origen del seu interès per aquelles escletxes de la realitat que la ciència i la raó no són capaces d'explicar. No cal, aquí i ara, justificar la importància cabdal de l'obra de Pere Calders, valgui només, per reivindicar-la, una sola recomanació: feu-vos amb un exemplar de Tots els contes (labutxaca, 2008), disponible en edició de tapa tova i a preu popular. No us en penedireu.

Quina era la millor manera de traduir en música els contes de Calders? Aquesta és probablement una pregunta que es van fer a les oficines de Bankrobber, segell puntal del nou pop català que ja compta amb una dècada d'existència. Segurament hi havia altres maneres de fer-ho (més torbadores, per exemple) però, a jutjar pel resultat, el format pop que s'ha triat funciona a la perfecció. No és un pop, però, de cançons rodones i totalment tancades, perquè això dificultaria el caire eminentment narratiu de tots els textos, però sí un pop clar i directe, com la prosa diàfana de Calders. Complicar-lo més segurament hauria estat un error i, en aquest sentit, la veu nítida de Judit Nedderman s'ajusta com un guant a uns textos molt ben adaptats per una sèrie d'autors triats amb bon criteri.

Vicky de Clascà (Bikimel), Jordi Lanuza (Inspira), Pere Agramunt (La Brigada), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Maria Rodés, Joan Colomo, Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Jaume Pla (Mazoni) i Pau Guillamet (Guillamino) són, sense excepció i més enllà de la diversitat d'estils que solen abordar, gent amb sensibilitat literària. I sense gaire por d'equivocar-nos, podem afirmar que, de ben segur, Pere Calders ha estat una de les lectures amb què van formar aquesta sensibilitat durant els tendres anys escolars.

La qüestió de com unificar tantes adaptacions diferents també s'ha resolt amb criteri. La idea de comptar amb un únic arranjador i director musical (Genís Bou, que comparteix el projecte The Gramophone All Stars amb Judit Nedderman i altres membres de la banda) ha aconseguit que el recull no es quedés en una mera col·lecció inconnexa. El resultat és una mena de pop suau, amb gotetes de jazz i de funk, que fa que el disc passi com un glop d'aigua fresca. Finalment, cal destacar les notes de la néta de l'escriptor, Diana Coromines Calders, que comenta cada una de les adaptacions per tal d'introduir el lector a l'univers de Calders. Tot plegat fa un llibre-disc, objecte curiós que busca el seu lloc en les prestatgeries malgrat viure en l'època de l'streaming.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris. Fes el primer!

L'enquesta

Carregant...

Em critiques?

Fas un concert i t'agradaria que un dels nostres crítics vingués a escoltar-lo? Omple el formulari!